Veient les dificultats que travessa el seu govern, Nicolas Sarkozy aposta des de fa dies per rescatar un dels clàssics del seu repertori: la lluita contra la inseguretat i la delinqüència. Després d’anunciar l’expulsió massiva dels gitanos delinqüents i el desmantellament d’uns 300 campaments en els pròxims mesos, el president francès acaba d’afegir una nova mesura a la seva bateria sobre seguretat que aixeca cada vegada més crítiques indignades.

Sarkozy va anunciar divendres la voluntat de retirar la nacionalitat francesa a “tota persona d’origen estranger” que hagi agredit “un policia, un militar de la gendarmeria o qualsevol altra persona dipositària de l’autoritat pública”. A més, el president també tindria previst impedir que els fills d’immigrants que hagin comès un delicte rebin automàticament la nacionalitat amb la majoria d’edat.

Ningú no dubta que el cap d’estat francès respon a un problema greu i real, pel fet que la criminalitat es manté en una taxa elevada des de fa més de deu anys. Però l’estratègia ha estat tan recorrent en els últims temps que comença a adoptar cert aire de déjà vu, fins al punt de generar sospites d’oportunisme polític en plena tempesta per l’afer de corrupció Bettencourt.
Una tàctica coneguda

Tot podria ser una simple casualitat, si no fos que el president francès ja ha fet servir el mateix recurs com a mínim mitja dotzena de vegades des que va accedir a l’Elisi. El maig passat, després de la mort d’una agent de policia assassinada per una banda, Sarkozy va assegurar que lliuraria “una guerra sense mercè” contra els delinqüents, just quan acabava de perdre les regionals a gairebé totes les demarcacions franceses i afrontava una revolta interna al seu partit. Un any enrere, el març del 2009, havia “declarat la guerra” a les bandes violentes, pocs dies després de superar el seu rècord negatiu de popularitat. I dotze mesos abans, a mitjan 2008, havia anunciat una altra “batalla” contra el crim organitzat, just quan el seu publicitat matrimoni amb Carla Bruni i el seu ostentós estil de vida l’enfonsaven als sondejos.

En cadascun d’aquests casos, Sarkozy ho havia reformulat i presentat com a noves mesures, però en realitat ja estaven en vigor. La novetat ha arribat ara amb la supressió del dret a la nacionalitat, idea espectacular però amb fonaments poc sòlids, ja que crearia dues categories de francesos amb graus diferents davant la justícia: els francesos de soca-rel i la resta, que quedarien menys protegits tot i cometre el mateix delicte.

Els detractors de la mesura esperen que el Consell Constitucional acabi invalidant-la a causa d’aquesta distinció, que no s’adiu amb la carta magna francesa ni amb la Declaració dels Drets Humans de 1945. El Partit Socialista va acusar ahir Sarkozy de voler “recuperar els vots del Front Nacional”, és a dir, de l’extrema dreta. Però el govern té previst incloure la polèmica reforma a la nova llei d’immigració, que hauria de passar pel Parlament després de l’estiu