Integrats però, desinformats políticament. Aquesta és la situació en què es troba gran part dels immigrants que viuen a Catalunya, segons els resultats de l’enquesta La percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger feta per la fundació ACSAR.

I és que les persones estrangeres se senten, en un 80,9%, ciutadans de ple dret, ja que coneixen i fan ús dels serveis públics. En aquest cas, els serveis sanitaris són els més freqüentats, però també fan ús dels equipaments educatius, ja que hi porten els fills, així com també de les biblioteques, encara que només hi vagin una quarta part dels immigrants.

Però, el grau d’integració depèn, sobretot, de la procedència. Així, els americans se situarien en la primera posició seguits dels europeus, els africans i, per últim, els asiàtics. Els americans són els més propers culturalment a la societat d’acollida, sobretot, en els aspectes religiós i lingüístic, cosa que els facilita la integració. També són els que més coneixen la política catalana, tant amb relació als partits com als líders, i els qui en tenen una opinió més ben formada. Per contra, els asiàtics són els qui menys s’identifiquen amb la societat que els acull i, juntament amb els africans, són, per tant, els qui menys es relacionen amb la població autòctona i els qui menys idea tenen del sistema polític i institucional català.

Amb tot, independentment del país d’origen, nou de cada deu immigrants se senten molt o bastant acollits per la societat catalana. També valoren molt positivament el tracte que reben per part de la gent autòctona i de l’administració. De fet, la majoria afirmen que tornarien a deixar el seu país perquè els agrada viure aquí. El problema es presenta quan s’entra al terreny polític. En aquest cas, hi ha un gran desconeixement de la realitat política en l’àmbit local i nacional.

En clau espanyola

A la pregunta: Sap com es diu el president de la Generalitat de Catalunya? Més de la meitat dels immigrants responen no saber-ho i un 81% tampoc coneixen el nom de l’alcalde del municipi on viuen. Però, no només se’ls escapa el nom de José Montilla o del batlle del seu poble, sinó que més del 50% no saben citar espontàniament cap partit polític de Catalunya, i els que n’esmenten algun diuen majoritàriament PSC-PSOE i PP, per la qual cosa es posa de manifest que les referències polítiques dels immigrants se situen més en l’àmbit espanyol que no pas en el català.

Aquest fet es dóna, sobretot, pel poc domini que els ciutadans estrangers tenen de la llengua catalana, de manera que han de recórrer als mitjans estatals per informar-se del que passa. La televisió és el principal mitjà a través del qual s’assabenten de les qüestions polítiques. Concretament, el 39,5% miren TVE, el 20% opten per Antena 3 TV i el 9,6% prefereixen Tele-5.

No poder votar

Mitjans de comunicació a banda, el desconeixement que mostren els nouvinguts envers la política ve donat, sobretot, pel fet de no poder votar. Cal recordar que els ciutadans estrangers que formen part de la Unió Europea poden fer-ho, només, a les eleccions municipals i europees, mentre que els immigrants extracomunitaris necessiten la doble nacionalitat per poder dipositar el vot a les municipals, les autonòmiques i les generals.

Pels immigrants aquest és “un dret imprescindible”, reconeix el director de la investigació, Fabien Pellicer. El plantejament que fan molts ciutadans de fora és que, com que no poden dir la seva a les urnes, tampoc no tenen cap interès a conèixer com es desenvolupa l’àmbit polític. De fet, tres de cada quatre reconeixen que, si poguessin, exercirien el dret a vot. D’aquest grup, tres de cada deu optarien per la butlleta socialista.

Precisament, el PSC i el PSOE també són els primers partits que els vénen al cap quan se’ls demana que diguin el nom d’alguna força política catalana. En aquest cas, però, la majoria parlen directament del PSOE en comptes del PSC, ja que els qui fan la distinció són els pocs que tenen un mínim coneixement de la política catalana, matisa Fabien Pellicer.

La majoria dels immigrants, a banda de tenir un coneixement espontani dels partits estatals, també en reconeixen els principals líders. El polític amb més notorietat entre els ciutadans de fora és José Luis Rodríguez Zapatero, ja que apareix amb molta freqüència als mitjans que consumeixen i, a més, també el tenen com a referent a l’hora de definir-se ideològicament. El 50% que es posicionen admeten ser, majoritàriament, d’esquerres, però, al capdavall, no tenen gaire clar què vol dir això.