L’Ajuntament de Lleida ha estat el primer de tot Catalunya que ha regulat l’ús de la burca als espais públics.

Quin enrenou amb la moció per limitar el vel integral!

El debat ja era a la societat i a Lleida el vam formalitzar a través del ple municipal. I com que era al carrer se n’han fet ressò altres ajuntaments.

Des de Lleida s’ha escampat arreu del país.

Lleida no té tanta capacitat d’influència per generar per ella mateixa el debat, encara que sí que hi ha hagut un punt de contagi, però la qüestió ja era a la societat.

Calia?

En el fons el debat no és el burca, sinó que això és la punta de l’iceberg. És la imatge i les formes d’integració de la immigració al país, i aquest és realment el debat. I darrera de la moció del burca, el missatge que hi ha és: la societat d’aquest segle XXI és molt plural, de moltes cultures, religions i races, és a dir, el món canvia però hi ha unes societats més avançades des del punt de vista de drets i llibertats i la integració no és a qualsevol preu. Per tant, en el que ja hem assolit no podem fer marxa enrere.

Però no hi ha unitat de criteris ni al PSC ni a altres partits.

En el meu partit n’hem parlat a l’executiva nacional i a la de Lleida. L’opinió sobre el burca és unànime, perquè va contra la igualtat i denigra la dona. Les discrepàncies o diversitat d’opinions són sobre si és el moment o no de regular i on cal fer-ho. A l’Ajuntament de Lleida ho hem fet en un espai molt acostat. I també hi ha una opinió força generalitzada perquè no es reguli ajuntament per ajuntament.

Segons el PSC, ara no era el moment.

Els qui defensen aquesta idea és perquè pensen que una regulació abans que el tema fos més generalitzat podria generar un efecte contrari. La discussió és més tàctica que estratègica de fons.

No hi ha cert electoralisme al darrere d’aquest debat? Potser per frenar partits amb discursos xenòfobs…

Els partits grans volem desactivar del debat electoral els temes d’immigració. No ha de ser un terreny de confrontació. Tot i això, els partits ho utilitzen electoralment, cosa que ja van fer en l’anterior cicle electoral i ara a prop d’unes eleccions és lògic que ho tornin a fer.

Falta un any per completar el mandat. Què li queda per fer?

Una ciutat no s’acaba mai. Encara que el pla d’actuació municipal està executat en un 90%. Però, en aquest mandat voldria que comencés la darrera fase del pla de l’estació, com a gran obra de ciutat. I hi ha inversions en fase de finalització.

I ara vénen les vaques magres?

Si en el pròxim mandat els lleidatans em fan confiança, serà més soft que hard, és a dir, més educació i cultura que pedres.

Per quins projectes pateix més?

Hi haurà inversions que s’alentiran, com els equipaments esportius i culturals, com ara els museístics. Ens afectarà el Museu Morera, el Centre de Titelles al convent de Santa Teresa i potser a la Seu Vella, que en els darrers anys ha tingut un nivell inversor fortíssim.

¿Li preocupa que hi hagi menys obres en l’últim any abans de les eleccions?

Cal presentar un projecte de futur perquè els ciutadans et tornin a fer confiança.

¿Aquesta serà la darrera vegada que es presentarà?

Sí. Vaig dir que em presentaria per aspirar a ser alcalde durant un termini de dotze anys sempre que compti amb la confiança de la gent.

I ja el deixaran al PSC?

No ho sé, però la vida privada també hi influeix. No tot és el partit i aquesta feina desgasta molt. Dotze anys són un període de temps adequat per desenvolupar un projecte i a Europa són normals.
Àngel Ros i Domingo (Lleida, 1952) és alcalde de Lleida des del 2003 i el seu objectiu és deixar-ho el 2015. Ha transformat la ciutat amb grans equipaments i infraestructures i avui, un any abans de les eleccions, afronta el ple municipal sobre l’estat de la ciutat amb la polèmica pel burca i la crisi com a principals elements de debat.