Avui li proposo combinar semblances i diferències entre Xavier García Albiol, líder del PP a Badalona, i Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic per Unió Democràtica. Tots dos coincideixen en el fet de viure en una localitat diferent del municipi que representen oficialment: Barcelona, ciutat de fires i referèndums. La diferència és que, com que Badalona és més a prop de BCN que Vic, allà no ha calgut modificar els horaris dels plens perquè l’alcalde tingui temps d’arribar-hi. Bé, per això i perquè Kid García Albiol només és regidor i no canviaran els horaris per ell…

Una gran semblança entre els dos personatges és haver aconseguit ressò mediàtic gràcies a la immigració. La diferència és que no és comparable la forma barroera triada per un i la triada per l’altre, consistent a denunciar per la via dels fets un buit legal que després de tot el sidral encara no ha estat resolt. La semblança és que han usat, conscientment, un tema tan sensible com a plataforma de promoció personal als seus partits. La diferència és l’habilitat empleada. Criminalitzar la immigració de forma impresentable va permetre a Albiol, ja a les últimes eleccions, pujar a corre-cuita l’escala de pintor, però la seva més que discreta capacitat política va impedir-li frenar a temps i va acabar caient per l’altra banda. Vila d’Abadal ha posat en perill la modèlica feina d’integració de l’anterior alcalde Jacint Codina i ha projectat una imatge irreal de Vic, però d’aquí no ha passat. La diferència és que Albiol s’ha adonat que Badalona és el final del seu trajecte i Vila d’Abadal creu que Vic és l’inici del seu retorn triomfal a BCN. Per això quan va saber que no anava el 5 a la llista al Parlament sinó el 12 va agafar l’emprenyada que va agafar, amb amenaça inclosa de deixar els càrrecs al partit. Dos estils, dos trampolins, però saltant a la mateixa piscina.