A Catalunya en els últims tres anys s'han obert més de 200 nous centres de culte de confessions no catòliques. El nou mapa de les religions, que va presentar ahir el departament de Vicepresidència i que ha estat realitzat pel grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió, ISOR, de la UAB, revela que la confessió minoritària que ha crescut més ha estat la de les Esglésies evangèliques (quasi ha doblat el nombre de temples des del 2004, en passar de 341 a 600).

En segon lloc han crescut els oratoris islàmics i en tercer lloc els centres de les associacions budistes (ja n'hi ha 55 a tot el país). En el cas de les Esglésies evangèliques, el govern ho atribueix a l'arribada massiva de col·lectius d'immigrants procedents de l'Amèrica Llatina i d'alguns països de l'Àfrica subsahariana. L'islam, segons les dades facilitades ahir, manté un creixement constant des de fa 15 anys, al voltant de deu centres nous a l'any. Aquest any s'ha arribat a la xifra de 195 oratoris, comptant els centres sunnites, sufís i xiïtes.

El nou mapa de les religions a Catalunya (fins ara se n'han fet tres: el 2004, el 2007 i aquest, del 2010) indica una lleugera disminució dels centres dels Testimonis de Jehovà, per exemple, dada que Vicepresidència atribueix a una reorganització interna més que a una davallada de fidels. En canvi, entre les confessions que augmenten força el seu nombre d'oratoris cal destacar les Esglésies ortodoxes (que han passat de tenir - ne 8 el 2004 a tenir - ne 30 el 2010) i els hinduistes (que el 2004 en tenien 16 i aquest any en tenen 34). Entre les religions que tenen menys temples destaquen els jueus, que només en tenen quatre, tot i ser una de les confessions més importants i amb més fidels i tradició a casa nostra.

En total a Catalunya hi ha 7.851 centres de culte, la immensa majoria dels quals, 6.729, són de l'Església catòlica. Aquesta xifra inclou absolutament tots els centres de culte i no només els de "culte habitual" que s'havien comptabilitzat anteriorment (en el mapa de les religions del 2007, per exemple). La resta, 1.122, són centres de culte de les altres confessions minoritàries.

El vicepresident del govern, Josep - Lluís Carod - Rovira, va defensar ahir en presentar aquestes noves dades el model de laïcitat del país, del qual va dir que "difereix de la laïcitat francesa del segle XX i també d'un cert model anglès de pragmatisme permissiu".