Havia de ser la gran revolució de les eleccions, l'home que havia d'acabar amb el sistema bipartidista i, finalment, ha acabat perdent mitja dotzena de diputats a Westminster. Malgrat tot, els resultats d'ahir podrien convertir el telegènic Nick Clegg en l'àrbitre de la política britànica.

Ahir mateix, tant el líder conservador, David Cameron, com el laborista, Gordon Brown, van mostrar - se disposats a pactar amb el líder liberaldemòcrata. Els laboristes, abans fins i tot que es coneguessin els resultats electorals, van afirmar que "cal que hi hagi una reforma electoral després d'aquesta votació", una de les principals demandes de la formació de Clegg. "Crec que està a les acaballes el sistema actual de first past the post [sufragi uninominal majoritari]", va dir el ministre d'Empresa britànic, Peter Mandelson.

El sistema electoral ha estat, justament, el principal motiu de la desfeta de Clegg. No només perquè penalitza els partits petits, sinó també perquè les crides de laboristes i conservadors al vot útil han fet forat.

Tampoc ha ajudat Clegg el fet que proposés, en plena campanya electoral, una amnistia per als prop d'un milió d'immigrants sense papers que es calcula que hi ha al Regne Unit. Al país cada cop hi ha més veus crítiques amb els estrangers en situació irregular i amb la "invasió" de treballadors procedents de l'est d'Europa.

Aposta per l'euro

L'europeisme dels liberaldemòcrates ha estat una altra de les claus dels decebedors resultats d'aquest partit en un país majoritàriament euroescèptic. Clegg va tenir el poc encert, des del punt de vista electoral, de manifestar - se a favor de l'euro just en un moment en què l'economia de Grècia, país de la zona euro, s'estava ensorrant. Molts britànics estan convençuts que el fet de comptar amb una moneda pròpia, la lliura, està esmorteint els efectes de la crisi.

Sigui com sigui, els liberaldemòcrates estan en disposició de tenir un paper determinant en la política britànica, un fet impensable fa només uns mesos quan les enquestes atorgaven als conservadors una àmplia majoria absoluta. El líder liberaldemòcrata ha de decidir ara si aposta per un futur govern tory, impermeable a qualsevol reforma, o si dóna suport a un premier desgastat per tretze anys de laborisme.