INÈDIT · El president del FN, que es retirarà al gener, s’acomiada amb un discurs de marcada tonalitat social LIDERATGE · El cap ultradretà evita parlar de la successió, a què aspira la seva filla Marine

Igual que en els últims 37 anys, Jean – Marie Le Pen es va tornar a presentar ahir davant les seves tropes en la tradicional desfilada de l’1 de Maig, en què el Front Nacional (FN) recorda la figura d’una heroïna nacional com Joana d’Arc.

L’escenari semblava el mateix que cada any: pancartes amb missatges com “Islam fora d’Europa”, una multitud de banderes franceses i una minoria de joves d’estètica neonazi. Però la celebració d’ahir tenia un caràcter extraordinari: era l’última a què Le Pen assistia com a president del partit. El patriarca de la ultradreta, que dirigeix l’FN des del 1974, ha anunciat que es retirarà de la política després del pròxim congrés de la formació al gener del 2011.

L’excepcionalitat de l’ocasió podria explicar el sorprenent gir emprès ahir per Le Pen, que va optar per un discurs marcadament social, fet gairebé inèdit en la història del partit. “Si no hi fóssim, qui lluitaria contra les deslocalitzacions, contra l’empobriment de la nostra societat i contra la proletarització de la classe mitjana?”, va exclamar Le Pen, que es presentava a la cita enfortit per l’èxit del Front Nacional a les regionals del març, en què va obtenir prop d’un 12% dels vots.

El líder ultradretà va defensar “els serveis públics” – amb menció especial a “l’escola com a ascensor social” – i fins i tot va invocar la figura de l’històric dirigent comunista Georges Marchais, fent l’ullet als votants d’aquest partit, que en algunes regions franceses protagonitzen una transhumància ideològica cap a l’extrema dreta. En un registre més previsible, Le Pen també va carregar contra els partits majoritaris, contra “l’esquerra americana de Strauss – Kahn i Aubry” i contra “la dreta dels Rolex i les cantants”, en clara referència a Sarkozy.

En canvi, Le Pen va evitar pronunciar – se sobre una successió que s’anuncia conflictiva. La candidata més ben posicionada és la seva filla Marine, que ha aconseguit robar el títol de favorit al vicepresident de l’FN, Bruno Gollnisch, que durant les últimes dècades s’erigia com el successor natural de Le Pen. La ràpida ascensió de Marine Le Pen dins del partit, a través d’una forta presència mediàtica i d’un discurs relativament modern, ha debilitat les esperances de Gollnisch, que en tot cas donarà guerra al pròxim congrés.

Tot i l’aparent silenci de Le Pen, no és cap secret que el líder ultradretà maniobrarà perquè la seva filla el succeeixi. De fet, la tonalitat social del seu discurs va ser interpretada ahir com una prova de la influència que Marine exerceix sobre l’encara president del partit. Fa anys que la filla de Le Pen aposta per seduir les classes populars a través d’un discurs més social que patriòtic. I que, tot i denunciar la immigració massiva amb la mateixa intransigència que el seu pare, insta l’FN a desprendre’s dels tics antisemites i islamòfobs que han marcat la història del partit.