GENERALITAT · El govern no veu necessària cap normativa sobre el vel, però prohibeix tota peça que tapi la cara MADRID · Ratificada la decisió d’apartar de l’institut de Pozuelo la noia que duia ‘hijab’

El departament d’Educació no considera necessari “cap tipus de normativa específica” que reguli l’ús del vel islàmic a les aules. Aquest va ser el posicionament del conseller del ram, Ernest Maragall, l’octubre del 2007, en resposta a la polèmica sorgida a l’escola Annexa de Girona quan una nena de 9 anys va estar uns dies sense anar a classe perquè no li deixaven portar el vel, i és el posicionament que va reiterar ahir un portaveu del departament, que va destacar que des de llavors no hi ha hagut cap altre conflicte. O, com a mínim, no n’hi ha hagut cap més amb ressò mediàtic. “Els centres tenen prou capacitat de gestió de la convivència interna”, va concloure el portaveu.

Tant Educació com el departament d’Acció Social i Ciutadania, que té les competències en immigració, van insistir ahir que a Catalunya preval el dret d’escolarització de l’alumne. I amb aquest dret és com es va tancar fa dos anys i mig la qüestió de Girona: la nena va tornar a l’escola. Ben diferent, en canvi, és la situació a Madrid, on ahir mateix, el govern autonòmic va desestimar la reclamació presentada pel pare d’una noia de 16 anys que fa quatre dies va ser apartada de classe, a l’Institut Camilo José Cela, a Pozuelo de Alarcón, per dur el vel islàmic.

El cas de Pozuelo ha reobert el debat educatiu, polític i social sobre l’ús del mocador a les aules. Mentre que a Catalunya es prima el dret a l’educació, la comunitat de Madrid posa al davant “la llibertat dels centres educatius per regular les seves normes de convivència i de funcionament”, segons paraules de la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre.

En línia amb Aguirre, el president de CiU, Artur Mas, també va rebutjar ahir l’ús del vel a les escoles perquè, segons la seva opinió, és “incompatible” amb la cultura i costums dels autòctons. Per ell, el que sí que s’ha de respectar és el que cadascú vulgui fer en l’àmbit privat. “S’ha d’anar a l’escola amb la cara destapada perquè forma part de la nostra manera de fer”, va declarar Mas, tot i que va evitar pronunciar – se sobre si és necessari normativitzar – ho. “Cal tenir cura de com es regula l’ús del hijab en els espais públics de relació i també per qüestions de seguretat. La cultura autòctona acumulada és fruit de molts segles i la cara està al descobert”, va indicar.

De fet, es repeteix la situació de l’octubre del 2007 quan el líder de CiU va alertar que el mocador podia provocar “aïllament” a l’escola, però el govern català, amb el suport de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), va defensar que el dret a anar a l’escola és el primer.

El portaveu d’Educació va subratllar que les instruccions que es reparteixen als centres cada inici de curs deixen ben clar que no està permesa la vestimenta que impedeixi la visualització de la cara de l’alumne. No es pot anar a classe, per tant, amb una burca, ni amb una gorra que tapi els ulls, però sí amb un mocador. És per això que es considera que no cal cap altre tipus de normativa específica.

Ahir, per tercer dia, l’Institut Camilo José Cela, de Pozuelo de Alarcón, va ser centre d’atenció dels mitjans. Les companyes de Najwa Malha, la noia que ha estat apartada del centre, van anar a classe sense el hijab per por. Des de dimarts, com a mostra pública de suport a la seva companya, arribaven fins a les portes del centre amb el mocador al cap. Najwa està de baixa per una crisi d’ansietat que va patir dilluns a la nit, quan va saber que el centre li prohibia definitivament dur el vel a l’aula. El fet que les parets de l’institut apareguessin ahir al matí plenes de cartells amb missatges contra l’islam va dissuadir les noies de mantenir la seva reivindicació. La Federació Musulmana d’Espanya denunciarà l’institut al Tribunal Constitucional perquè consideren que és “un cas clar d’islamofòbia”.