La Segona Cimera Europea sobre la Població Gitana es va clausurar ahir a Còrdova amb un tímid compromís de facilitar l’accés d’aquesta minoria discriminada als fons estructurals de la UE, l’instrument financer dels Vint – i – set destinat a reduir les diferències de desenvolupament entre les regions i els Estats membres.

Espanya – que té la presidència de torn de la UE – , Bèlgica i Hongria, que prendran el relleu, es van comprometre que els fons europeus arribin de forma “efectiva” a la població gitana per tal de millorar – ne les condicions de vida.

El secretari d’Estat francès d’Afers Europeus, Pierre Lellouche, havia criticat dijous la “falta de decisions” de la UE en relació amb els gitanos. Segons Lellouche, amb l’ampliació a l’Est, Europa va descobrir “al seu interior un quart món” d’entre 9 i12 milions de persones discriminades que viuen “en condicions abominables”.

En la mateixa línia, l’Agència de la UE per als Drets Fonamentals va lamentar “un any de fracàs” en la lluita contra la discriminació del poble gitano. En un informe recent, aquest organisme va alertar que els gitanos són la minoria que pateix més discriminacions. L’any passat, un 25% de membres d’aquesta comunitat van ser objecte d’agressions, amenaces o assetjament.

L’exclusió social a què es veuen abocats els gitanos afecta drets socials bàsics com ara són l’educació, el treball, la sanitat o la vivenda.