Escric en resposta de la carta signada pel president del Casal dels Infants per l´Acció Solidària als Barris, Dani Jorquera, que acusa l´Administració de desatendre el col · lectiu de joves extutelats (“L´Omar com exemple”, 6/ IV/ 2010).

Als centres residencials i d´acollida de la Generalitat s´ofereix suport assistencial i oportunitats de formació per a tots aquells menors que van decidir deixar la seva terra per venir a Catalunya. Però a partir dels 18 anys, l´acompanyament dels professionals i de les entitats requereix d´una actitud receptiva de responsabilitat i compromís per part dels joves. El fet que alguns d´aquests joves no aconsegueixin la desitjada integració no pot exemplificar un fracàs de tot el sistema de suport als joves tutelats i extutelats.

El Departament d´Acció Social i Ciutadania ha creat nombrosos recursos pont per tots aquells joves que, amb 18 anys, necessiten encara d´un suport per poder consolidar el seu projecte professional i de futur: habitatge tutelat, seguiment socioeducatiu, ajut econòmic, acompanyament jurídic, programes d´inserció sociolaboral… I des del 2003, aquest departament ha triplicat el pressupost destinat a polítiques d´infància i adolescència i s´han multiplicat per cinc les subvencions a entitats que treballen amb la infància i l´adolescència. Continuarem treballant per oferir les mateixes oportunitats a tots els joves, però cal que entre tots evitem utilitzar la culpa com a estímul i fer demagògia d´un fet tan trist com aquell al qual Dani Jorquera feia referència.