L´Omar havia estat en centres de menors de la Generalitat i, com tants d´altres joves, en complir els 18 anys va ser “emancipat”, sense comptar amb els recursos i l´acompanyament necessaris per iniciar una vida adulta. Sense família, sense xarxa social, sense referents, sense cap expectativa ni esperança de futur, va iniciar una degradació progressiva.

L´Omar forma part del col · lectiu de joves sense sostre. Una realitat que des del Casal dels Infants l´estem treballant i denunciant des de fa més de dos anys, perquè l´Administració no hi està donant cap resposta. Són joves que es van deteriorant, es socialitzen els uns als altres i entren en dinàmiques de marginalitat que no poden parar. Necessiten ajuda per recuperar-se i reconstruir el seu projecte de vida, confiar en ells mateixos i en què aquesta societat els dóni l´oportunitat de tirar endavant si ells es comprometen a esforçar-se.

Dilluns passat l´Omar va morir apunyalat a Barcelona. Tenia 20 anys i estava sol.