MISSATGE PERILLÓS · “Hi ha un discurs polític i social influent que vol presentar la realitat com «nosaltres, els catalans, i els altres»” RELIGIÓ · Creix el rebuig cap al mot islamisme, però caldria recuperar – ne el significat original

Fomentar el diàleg interreligiós entre les diferents comunitats que hi ha a Catalunya i donar a conèixer les diverses tradicions religioses de casa nostra són dos dels motius pel quals va néixer, fa nou anys, la revista Dialogal, dirigida avui per Manuel Pérez Browne. Aquesta publicació pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat ensenya les múltiples cares d’una mateixa cosa, la religió.

¿Dialogal pretén ser un espai de reflexió sobre la religió?

Sí. Avui en dia, la paraula mateixa provoca d’una banda un cert rebuig i de l’altra adhesions emocionalment molt fortes, i amb la revista volem fer una petita aportació des de la neutralitat dels valors Unesco, que no s’identifiquen amb cap religió.

Què és la religió per a vosaltres?

Partim dels valors Unesco, que diuen que la religió s’ha d’entendre en sentit ampli. Cal trobar una manera d’entendre i de viure la religió en què tothom hi pugui tenir alguna cosa a dir sense haver de creure necessàriament en la figura d’un déu, encara que cal creure en alguna cosa.

¿La societat, en general, té una visió tan oberta de la religió?

Mentre alguns són cada cop més conscients de la diversitat religiosa, cosa que és positiva, d’altres rebutgen la paraula religió, però en canvi tenen una necessitat de parlar de coses que tenen a veure amb la religió.

¿I canviar la paraula seria una bona alternativa?

De fet, hi ha qui diu que caldria trobar un altre mot per parlar de diàleg interreligiós per evitar així la paraula religió, que està molt marcada. En el meu cas, preferiria recuperar el sentit etimològic de la paraula. Religió volia dir relligar, i això pot significar relligar persones amb Déu, amb altres persones o amb el món.

¿L’Església catòlica ha estat la culpable de tacar aquest nom?

Hi ha tingut a veure, perquè al ser la religió catòlica la majoritària aquí, és la que ha tingut més pes, tant per bé com per mal. Però en nom de l’islam també s’han fet barbaritats, i del protestantisme.

L’onada d’immigrants ha comportat una gran diversitat religiosa. Alguns poden pensar que aquest fenomen pot empobrir la cultura del país…

No, perquè tota aquesta gent vinguda de fora també és catalana. No tots els catalans són cristians i catòlics. Però és cert que hi ha un discurs polític i social que vol presentar la realitat com «nosaltres, els catalans, i els altres», i aquesta és una radiografia irreal. Però la gent que llança aquest missatge és influent i per això és el discurs que més se sent. En aquest sentit, hi ha relats que penetren i que són preocupants. Un exemple és que cada cop hi ha una islamofòbia més estesa, és a dir, es pensa l’islam com un problema per a Occident. Segurament hi ha algun tipus de connexió entre immigració, diversitat i conflicte, perquè la convivència no és fàcil, però són problemes que s’han de tractar d’una altra manera, no acusant l’altre.

En aquest cas, Plataforma per Catalunya no fa cap bé al diàleg interreligiós…

No, i a més destrossa amb una mentida tot un camí fet. És un discurs manipulador que crea connexions falses en ajuntar immigració amb delinqüència i problemes econòmics. Des de Dialogal s’intenten donar arguments per a la gent que treballa per la convivència i combatre així aquest tipus de discursos.