El govern espanyol vol retallar el Fons d’Acollida per a la Immigració que es distribueix entre les autonomies. Si l’any passat hi va dedicar dos – cents milions d’euros, enguany només n’hi destinarà setanta. Aquesta reducció amenaça de fer trontollar la política d’integració que impulsen la Generalitat i els ajuntaments. Els cursos de català i els mitjans per fomentar la convivència poden quedar seriosament tocats. Tanmateix, la consellera d’Acció Social encara veu possible que l’executiu de Zapatero reconsideri la decisió. Per la seva banda, Oriol Amorós, secretari per a la Immigració, s’exclamava dijous en aquest diari que a Madrid “no són conscients del que han fet!”.

Potser no. O potser sí. En principi, hem de suposar que, a l’hora de suprimir despeses, qualsevol govern estudia amb cura les diverses opcions. Si, doncs, el govern espanyol ha decidit carregar – se el Fons d’Acollida deu ser que no està gaire convençut de la seva utilitat. Val la pena recordar que, si avui existeix, és perquè el 2005 va ser reclamat per ERC, en un moment en què els seus vuit diputats al Congrés condicionaven fortament Zapatero. És clar que, al marge de conjuntures polítiques, la necessitat del fons pot ser justificada de sobres per la seva funció.

Però aquí topem amb la diversitat de l’Estat. La política d’immigració és una prioritat catalana, no pas espanyola. A Catalunya és on hi ha més immigrants. I també hi tenen un pes superior els col·lectius d’integració més lenta; és a dir, marroquins, subsaharians, pakistanesos, xinesos… D’altra banda, a Espanya tampoc no els cal fer gaires cursos d’espanyol, de tan avesats com estan a imposar – lo.