INTERROGANTS · Els cursos de català i els projectes de convivència de les federacions de veïns estan en perill per falta de finançament CRÍTICA · Les entitats titllen d’"irresponsable" la retallada de fons

Centenars d’aules d’acollida a les escoles, desenes de plans educatius d’entorn per facilitar l’apropament de les famílies nouvingudes a l’escola i al barri, formació d’adults, professorat de reforç en centres amb alt percentatge d’alumnat d’origen estranger… Són alguns dels projectes que pengen d’un fil perquè no tenen assegurat el finançament per a aquest any. Aquests són els que formen part del paquet vinculat estrictament a educació, però n’hi ha més: professionals de la diversitat que han començat a treballar en alguns ajuntaments per millorar la cohesió social, mediadors interculturals que fomenten la convivència, agents cívics que vetllen perquè es compleixin les ordenances de civisme i traductors necessaris per a moltes famílies que acaben d’arribar.

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, ha acusat el govern espanyol de no entendre realment la funció del Fons d’Acollida per a la Immigració, que l’any passat va traspassar 200 milions a les comunitats autònomes però que aquest any ha quedat reduït a 70. “No són conscients del que han fet”, es va lamentar Amorós, que, igual que la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, no dóna per tancada la qüestió. De fet, va recordar que l’any passat, des de Madrid ja es va intentar retallar un 30% el fons, però finalment van fer marxa enrere.

“Encara no sabem com ens afectarà, tot i que és evident que hi haurà menys diners per repartir i es podran fer menys activitats”. Són paraules de Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, però ho podrien ser de qualsevol responsable del centenar d’entitats que els últims anys han pogut tirar endavant projectes gràcies al Fons d’Acollida. “Aprendre una llengua és un benefici individual, perquè permet al nouvingut estar en igualtat de condicions, però també és un benefici col·lectiu per a tota la societat”, defensa Solà.

Vic, on la qüestió de la immigració ja es va posar sobre la taula a finals de desembre, quan l’alcalde va donar un toc d’alerta per denunciar que els municipis no tenen prou recursos per gestionar alts percentatges de nouvinguts, és precisament un model interessant de normalització lingüística: hi ha uns 8.000 veïns de més de 16 anys nascuts a l’estranger, dels quals 2.000 van assistir a cursos de català el curs passat.

Tampoc es veu gaire clar el futur del projecte dels grups d’interacció multicultural (GIM) de la Fundació Confavc (Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya), que està clarament pensat per millorar la convivència al municipi, al barri i a la porta de casa. La Fundació ofereix un curs de 95 hores sobre multiculturalitat totalment subvencionat per intentar implicar els veïns de tota la vida i els nouvinguts en actuacions que facilitin la cohesió social.

Aquest curs de gestió multicultural i intervenció en immigració està adreçat a representants veïnals, educadors, tècnics socials, membres d’ONG i veïns interessats en la realitat multicultural perquè tothom, al marge dels orígens, pugui intervenir en la construcció col·lectiva del barri. En definitiva, una portaveu de la Confavc explica que es tracta “d’unir els veïns de tota la vida i els nouvinguts perquè treballin en la construcció dels barris tenint en compte les noves realitats multiculturals”. Des del 2004, el projecte s’ha desplegat en 17 municipis, com Gavà, Cornellà de Llobregat, Sant Boi o Vic, i als barris del Carmel i Sants, a Barcelona.

La secretaria per a la Immigració va traspassar l’any passat 17,7 milions d’euros als ens locals per contractar professionals de la diversitat i 1,8 milions a les entitats per finançar 488 projectes. La Taula d’Entitats del Tercer Sector, que aplega 3.000 entitats, qualifica d’"irresponsable" la reducció del fons.