Una organització xenòfoba triomfaria en una Catalunya independent? Aquests dies hem vist com PxC, la criatura blanquejadora de l’inefable Pep Anglada, ha adquirit un aire més mediàtic, coincidint amb el llançament de la plataforma a les eleccions catalanes. Sabem que PxC no és un partit favorable a la secessió, ni tan sols es proclama sobiranista, però no és aquesta la qüestió. La qüestió és si en el marc d’una república sobirana tindríem més racisme o no a l’aparador polític.

Tot em fa pensar que sí. Potser no seríem necessàriament més racistes, però se’ns notaria més. D’una banda, afloraria tot l’etnicisme de dreta marmòria que avui s’oculta sota la crosta del PP de Catalunya, tan entretingut a embolicar – se amb la bandera espanyola que no troba temps per a altres distraccions igual d’edificants. En el PP de barriada – i segurament també en d’altres partits – s’hi camuflen algunes de les perles supremacistes del país.

Només cal mirar exemples de països com Holanda, Àustria, Suïssa o Bèlgica, on les formacions xenòfobes obtenen uns grans resultats. En tots aquests casos hi trobem diversos punts en comú: un país menut que se sent fràgil, àmplies comunitats immigrades, i els recursos d’un Estat que, tot i no ser cap gran potència, disposa de les eines legals, policials i econòmiques per aplicar mesures repressives.

A Catalunya, és clar, li manca la darrera condició: l’aparell d’Estat. I és lògic pensar que, si disposéssim d’Estat propi, els catalans exigiríem que actués i fes alguna cosa. I quan l’Estat no aconseguís resoldre problemes, perquè n’hi ha que no tenen solució fàcil i ràpida, una part de la gent exigiria mà dura, o simplement vociferació. No estic dient que m’agradi aquesta perspectiva, és clar, però provo de ser honest i esbossar el que realment imagino.

No vull dir que la Catalunya espanyola d’ara ens faci menys racistes; però juraria que ens ho fa semblar menys. Els índexs d’intolerància són més ocults, perquè com a país prostrat tenim pànic a resultar antipàtics. I els nostres governants poden esquivar l’escomesa, ja que sempre poden atribuir els fracassos en immigració a Espanya, que és qui en té les competències. Ja ens va bé anar per la vida d’irresponsables nacionals, i que el nostre país no faci ni hagi de fer coses com expulsar africans en pastera o detenir xinesos a l’aeroport. No reclamarem mà dura si no tenim ni mà ni duresa.

I així podem viure de l’engany, pensant que com a poble som més bondadosos que Teresa de Calcuta, quan en realitat tenim una cara tan fosca com qualsevol altra nació. L’únic que ens passa és que, en no estar emancipats, portem la careta innocent dels menors d’edat.