Al sud de les Terres de l´Ebre, a banda i banda del riu Sénia, Ulldecona, la Sénia i Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, ja a la província de Castelló, han viscut amb intensitat un mateix fenomen migratori. En menys de 15 anys, els immigrants han transformat el paisatge humà d´aquests municipis en un viatge demogràfic sense bitllet de retorn. En el punt àlgid del flux, a poblacions com Ulldecona van arribar 1.500 immigrants en només tres anys (2002-05).

Llavors, l´allau de nouvinguts, especialment significatiu per municipis petits, va posar a prova els serveis públics. La sanitat i l´educació, amb ambulatoris, escoles i instituts al límit, van haver de fer mans i mànigues per adaptar-se a un creixement tant sobtat; van ampliarse els serveis i també van impulsar-se mesures excepcionals, com la creació de la figura de l´agent d´acollida, amb ciutadans originaris de Romania i el Marroc atenent als seus compatriotes al mateix ajuntament, com es segueix fent a Ulldecona o la Sénia.

La bonança econòmica va facilitar la integració dels immigrants, perquè hi havia feina i perquè es van poder incrementar els equipaments públics. Ara, amb la crisi econòmica castigant durament les Terres de l´Ebre i posant contra les cordes sectors com el moble, la construcció o l´agricultura, el fenomen de la immigració haurà de fer front a nous riscos.

“La crisi complica la situació en tots els aspectes, hi ha més competència entre els veïnsper un mateix lloc de feina i puja la demanda de serveis socials. El treball és doble”, alerta Núria Ventura (PSC), alcaldessa d´Ulldecona. Els ajuntaments segueixen amb cautela la situació, conscients que la convivència, fins ara sense problemes de xenofòbia, podria veure´s afectada per una crisi que no hi entén de païsosde procedència. A Ulldecona s´ha passat de no tenir pràcticament desocupats a comptar amb mig miler d´inscrits a les llistes de l´atur. Un dels riscos, que els veïnsautòctons vegin ara en els immigrants enemics a l´hora de buscar feina o trobar ajuda als serveis socials.

Als ajuntaments constaten que els serveis socials estan col · lapsats. Les necessitats socials bàsiques, amb llistes de famílies a l´atur demanant tot tipus d´ajudes, han transformat una realitat on abans la majoria de necessitats sorgien de la població immigrada acabada d´arribar. “Fan falta noves actuacions a tots els nivells, hi ha moltes famílies amb dificultats”, destaca Ainhoa Martínez, tècnica d´immigració a la Sénia.

Romania ha estat amb diferència el país d´origen majoritari, seguit, a distància, del Marroc. A Ulldecona, més de la meitat dels veïnsestrangers empadronats tenen nacionalitat romanesa, segons les últimes dades de l´Institut Nacional d´Estadística. A regions com Transilvània molts treballadors van veure a l´Ebre una oportunitat per prosperar, després de comprovar com els seus compatriotes trobaven feina al negoci del moble de la Sénia, la indústria de la pedra d´Ulldecona o la construcció. Tot i que la crisi ha reduïten els últims dos anys les oportunitats, molt pocs immigrants han optat per agafar el camí de tornada a casa.

Fins ara, i sense fer massa soroll, s´ha aconseguit la integració dels immigrants al teixit social i econòmic local. En els moments de més arribades, es va impulsar també la traducció, al romanès i l´àrab, de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, o de les pàgines web municipals. “La feina feta amb la immigració és difícil de valorar, només quan tens problemes saps que alguna cosa estàs fent malament”, argumenta l´alcaldessa d´Ulldecona.