Exigir més requisits

Demagògia i nous conflictes socials

La Vanguardia, , 12-02-2010

Amb les eleccions autonòmiques a la vista, la immigració ha tornat a convertir-se en material sensible per al debat polític interessat i la demagògia, tant per part d´alguns partits, de formacions properes a l´extrema dreta d´ideologia xenòfoba, i determinades plataformes que exigeixen un empadronament sense barreres i gairebé il · limitat.

Els requisits per l´empadronament són per alguns mesures necessàries de control, mentre que d´altres denuncien discriminació. “Té una vessant d´instrumentalització política, la immigració apareix i desapareix en els moments econòmics més complicats”, destaca Àngel Belzunegui, sociòleg de la URV.

En una societat sacsejada per la crisi, però, la utilització de la immigració, amb o sense empadronaments, amenaça en convertir-se en origen de futurs conflictes socials, tant per als qui assenyalen els immigrants com a culpables dels mals actuals, com per als qui busquen en qualsevol decisió política actituds xenòfobes. “La visió dels immigrants com el qui prenen els llocs de treball i les ajudes públiques s´alimenta en situacions de penúria econòmica”, alerta Belzunegui. Els experts alerten que la visualització de la immigració com a problema podria empitjorar amb la crisi i l´arribada a l´edat adulta de la primera generació d´immigrants nascuts a Catalunya.

Els ciutadans que

Els ciutadans que l´Ajuntament de Tortosa ha donat de baixa en els últims dos anys del padró, la majoria immigrants, després de reforçar els requisits i el mecanismes de control. També es fan inspeccions amb policia local i el serveis socials.

100
El preu que cobraven xarxes d´explotació i tràfic de persones a cada immigrant per empadronar-lo il · legalment a Tortosa. Els nous empadronats acabaven en alguns casos vivint en condicions infrahumanes, obligats a treballar per les mateixes xarxes.

  • Integració serena a la vora del Sénia – ESTEVE GIRALT
  • Exigir més requisits
  • Els ciutadans que
  • 100
  • 70
  • 100
  • 11%
  • 1.500
  • 94

Ulldecona, la Sénia i Alcanar han après a gestionar sense soroll una allau d´immigrants

Integració serena a la vora del Sénia

ESTEVE GIRALT – Ulldecona

Amb la crisi, el fenomen de la immigració ha de fer front a nous riscos
Al sud de les Terres de l´Ebre, a banda i banda del riu Sénia, Ulldecona, la Sénia i Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, ja a la província de Castelló, han viscut amb intensitat un mateix fenomen migratori. En menys de 15 anys, els immigrants han transformat el paisatge humà d´aquests municipis en un viatge demogràfic sense bitllet de retorn. En el punt àlgid del flux, a poblacions com Ulldecona van arribar 1.500 immigrants en només tres anys (2002-05).

Llavors, l´allau de nouvinguts, especialment significatiu per municipis petits, va posar a prova els serveis públics. La sanitat i l´educació, amb ambulatoris, escoles i instituts al límit, van haver de fer mans i mànigues per adaptar-se a un creixement tant sobtat; van ampliarse els serveis i també van impulsar-se mesures excepcionals, com la creació de la figura de l´agent d´acollida, amb ciutadans originaris de Romania i el Marroc atenent als seus compatriotes al mateix ajuntament, com es segueix fent a Ulldecona o la Sénia.

La bonança econòmica va facilitar la integració dels immigrants, perquè hi havia feina i perquè es van poder incrementar els equipaments públics. Ara, amb la crisi econòmica castigant durament les Terres de l´Ebre i posant contra les cordes sectors com el moble, la construcció o l´agricultura, el fenomen de la immigració haurà de fer front a nous riscos.

“La crisi complica la situació en tots els aspectes, hi ha més competència entre els veïnsper un mateix lloc de feina i puja la demanda de serveis socials. El treball és doble”, alerta Núria Ventura (PSC), alcaldessa d´Ulldecona. Els ajuntaments segueixen amb cautela la situació, conscients que la convivència, fins ara sense problemes de xenofòbia, podria veure´s afectada per una crisi que no hi entén de païsosde procedència. A Ulldecona s´ha passat de no tenir pràcticament desocupats a comptar amb mig miler d´inscrits a les llistes de l´atur. Un dels riscos, que els veïnsautòctons vegin ara en els immigrants enemics a l´hora de buscar feina o trobar ajuda als serveis socials.

Als ajuntaments constaten que els serveis socials estan col · lapsats. Les necessitats socials bàsiques, amb llistes de famílies a l´atur demanant tot tipus d´ajudes, han transformat una realitat on abans la majoria de necessitats sorgien de la població immigrada acabada d´arribar. “Fan falta noves actuacions a tots els nivells, hi ha moltes famílies amb dificultats”, destaca Ainhoa Martínez, tècnica d´immigració a la Sénia.

Romania ha estat amb diferència el país d´origen majoritari, seguit, a distància, del Marroc. A Ulldecona, més de la meitat dels veïnsestrangers empadronats tenen nacionalitat romanesa, segons les últimes dades de l´Institut Nacional d´Estadística. A regions com Transilvània molts treballadors van veure a l´Ebre una oportunitat per prosperar, després de comprovar com els seus compatriotes trobaven feina al negoci del moble de la Sénia, la indústria de la pedra d´Ulldecona o la construcció. Tot i que la crisi ha reduïten els últims dos anys les oportunitats, molt pocs immigrants han optat per agafar el camí de tornada a casa.

Fins ara, i sense fer massa soroll, s´ha aconseguit la integració dels immigrants al teixit social i econòmic local. En els moments de més arribades, es va impulsar també la traducció, al romanès i l´àrab, de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, o de les pàgines web municipals. “La feina feta amb la immigració és difícil de valorar, només quan tens problemes saps que alguna cosa estàs fent malament”, argumenta l´alcaldessa d´Ulldecona.

Exigir més requisits

- VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

da del propietari o arrendatari.

Eduard Ortiz (PSC), tinent d´alcalde de les polítiques socials i transversals a l´Ajuntament de Reus, destaca que en els dos últims anys pràcticament ha desaparegut la “picaresca” al voltant de l´empadronament i els casos de sobreocupació de pisos. Ortiz destaca, no obstant, que l´Ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, investigarà les possibles irregularitats i que, en cas de detectar-les, es tramitaran denúncies davant la Fiscalia i la Subdelegació del Govern, amb una sanció prevista superior als 6.000 euros.

“Noés cert que quan més immigrants empadronis, més nuclis degradats hi haurà. Si negues l´empadronament, no acabes amb les xarxes d´explotació ni amb els pisos pastera, trasllades el problema a fora”, alerta Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili.

Els ciutadans que

Els ciutadans que l´Ajuntament de Tortosa ha donat de baixa en els últims dos anys del padró, la majoria immigrants, després de reforçar els requisits i el mecanismes de control. També es fan inspeccions amb policia local i el serveis socials.

100

El preu que cobraven xarxes d´explotació i tràfic de persones a cada immigrant per empadronar-lo il · legalment a Tortosa. Els nous empadronats acabaven en alguns casos vivint en condicions infrahumanes, obligats a treballar per les mateixes xarxes.

70
A Catalunya hi ha 70 municipis que tenen més d´un 20% d´immigració empadronada, segons les darreres dades de l´Idescat al 2008. Els càlculs estimen que el nombre real d´immigrants és superior, ja que un percentatge important viu sense cap mena de documentació oficial.

100
Tortosa va detectar al 2007 uns 100 pisos pastera, molts al nucli antic. En alguns habitatges, segons va constatar La Vanguardia,hi vivien fins una vintena d´immigrants en condicions infrahumanes. El govern municipal assegura que ara el fenomen pràcticament s´ha eradicat.

  • Integració serena a la vora del Sénia – ESTEVE GIRALT
  • Exigir més requisits
  • Els ciutadans que
  • 100
  • 70
  • 100
  • 11%
  • 1.500
  • 94

Ulldecona, la Sénia i Alcanar han après a gestionar sense soroll una allau d´immigrants

Integració serena a la vora del Sénia

ESTEVE GIRALT – Ulldecona

Amb la crisi, el fenomen de la immigració ha de fer front a nous riscos
Al sud de les Terres de l´Ebre, a banda i banda del riu Sénia, Ulldecona, la Sénia i Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, ja a la província de Castelló, han viscut amb intensitat un mateix fenomen migratori. En menys de 15 anys, els immigrants han transformat el paisatge humà d´aquests municipis en un viatge demogràfic sense bitllet de retorn. En el punt àlgid del flux, a poblacions com Ulldecona van arribar 1.500 immigrants en només tres anys (2002-05).

Llavors, l´allau de nouvinguts, especialment significatiu per municipis petits, va posar a prova els serveis públics. La sanitat i l´educació, amb ambulatoris, escoles i instituts al límit, van haver de fer mans i mànigues per adaptar-se a un creixement tant sobtat; van ampliarse els serveis i també van impulsar-se mesures excepcionals, com la creació de la figura de l´agent d´acollida, amb ciutadans originaris de Romania i el Marroc atenent als seus compatriotes al mateix ajuntament, com es segueix fent a Ulldecona o la Sénia.

La bonança econòmica va facilitar la integració dels immigrants, perquè hi havia feina i perquè es van poder incrementar els equipaments públics. Ara, amb la crisi econòmica castigant durament les Terres de l´Ebre i posant contra les cordes sectors com el moble, la construcció o l´agricultura, el fenomen de la immigració haurà de fer front a nous riscos.

“La crisi complica la situació en tots els aspectes, hi ha més competència entre els veïnsper un mateix lloc de feina i puja la demanda de serveis socials. El treball és doble”, alerta Núria Ventura (PSC), alcaldessa d´Ulldecona. Els ajuntaments segueixen amb cautela la situació, conscients que la convivència, fins ara sense problemes de xenofòbia, podria veure´s afectada per una crisi que no hi entén de païsosde procedència. A Ulldecona s´ha passat de no tenir pràcticament desocupats a comptar amb mig miler d´inscrits a les llistes de l´atur. Un dels riscos, que els veïnsautòctons vegin ara en els immigrants enemics a l´hora de buscar feina o trobar ajuda als serveis socials.

Als ajuntaments constaten que els serveis socials estan col · lapsats. Les necessitats socials bàsiques, amb llistes de famílies a l´atur demanant tot tipus d´ajudes, han transformat una realitat on abans la majoria de necessitats sorgien de la població immigrada acabada d´arribar. “Fan falta noves actuacions a tots els nivells, hi ha moltes famílies amb dificultats”, destaca Ainhoa Martínez, tècnica d´immigració a la Sénia.

Romania ha estat amb diferència el país d´origen majoritari, seguit, a distància, del Marroc. A Ulldecona, més de la meitat dels veïnsestrangers empadronats tenen nacionalitat romanesa, segons les últimes dades de l´Institut Nacional d´Estadística. A regions com Transilvània molts treballadors van veure a l´Ebre una oportunitat per prosperar, després de comprovar com els seus compatriotes trobaven feina al negoci del moble de la Sénia, la indústria de la pedra d´Ulldecona o la construcció. Tot i que la crisi ha reduïten els últims dos anys les oportunitats, molt pocs immigrants han optat per agafar el camí de tornada a casa.

Fins ara, i sense fer massa soroll, s´ha aconseguit la integració dels immigrants al teixit social i econòmic local. En els moments de més arribades, es va impulsar també la traducció, al romanès i l´àrab, de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, o de les pàgines web municipals. “La feina feta amb la immigració és difícil de valorar, només quan tens problemes saps que alguna cosa estàs fent malament”, argumenta l´alcaldessa d´Ulldecona.

Exigir més requisits

- VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

da del propietari o arrendatari.

Eduard Ortiz (PSC), tinent d´alcalde de les polítiques socials i transversals a l´Ajuntament de Reus, destaca que en els dos últims anys pràcticament ha desaparegut la “picaresca” al voltant de l´empadronament i els casos de sobreocupació de pisos. Ortiz destaca, no obstant, que l´Ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, investigarà les possibles irregularitats i que, en cas de detectar-les, es tramitaran denúncies davant la Fiscalia i la Subdelegació del Govern, amb una sanció prevista superior als 6.000 euros.

“Noés cert que quan més immigrants empadronis, més nuclis degradats hi haurà. Si negues l´empadronament, no acabes amb les xarxes d´explotació ni amb els pisos pastera, trasllades el problema a fora”, alerta Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili.

Els ciutadans que

Els ciutadans que l´Ajuntament de Tortosa ha donat de baixa en els últims dos anys del padró, la majoria immigrants, després de reforçar els requisits i el mecanismes de control. També es fan inspeccions amb policia local i el serveis socials.

100

El preu que cobraven xarxes d´explotació i tràfic de persones a cada immigrant per empadronar-lo il · legalment a Tortosa. Els nous empadronats acabaven en alguns casos vivint en condicions infrahumanes, obligats a treballar per les mateixes xarxes.

70

A Catalunya hi ha 70 municipis que tenen més d´un 20% d´immigració empadronada, segons les darreres dades de l´Idescat al 2008. Els càlculs estimen que el nombre real d´immigrants és superior, ja que un percentatge important viu sense cap mena de documentació oficial.

100

Tortosa va detectar al 2007 uns 100 pisos pastera, molts al nucli antic. En alguns habitatges, segons va constatar La Vanguardia,hi vivien fins una vintena d´immigrants en condicions infrahumanes. El govern municipal assegura que ara el fenomen pràcticament s´ha eradicat.

11%

  • Integració serena a la vora del Sénia – ESTEVE GIRALT
  • Exigir més requisits
  • Els ciutadans que
  • 100
  • 70
  • 100
  • 11%
  • 1.500
  • 94

Ulldecona, la Sénia i Alcanar han après a gestionar sense soroll una allau d´immigrants

Integració serena a la vora del Sénia

ESTEVE GIRALT – Ulldecona

Amb la crisi, el fenomen de la immigració ha de fer front a nous riscos
Al sud de les Terres de l´Ebre, a banda i banda del riu Sénia, Ulldecona, la Sénia i Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, ja a la província de Castelló, han viscut amb intensitat un mateix fenomen migratori. En menys de 15 anys, els immigrants han transformat el paisatge humà d´aquests municipis en un viatge demogràfic sense bitllet de retorn. En el punt àlgid del flux, a poblacions com Ulldecona van arribar 1.500 immigrants en només tres anys (2002-05).

Llavors, l´allau de nouvinguts, especialment significatiu per municipis petits, va posar a prova els serveis públics. La sanitat i l´educació, amb ambulatoris, escoles i instituts al límit, van haver de fer mans i mànigues per adaptar-se a un creixement tant sobtat; van ampliarse els serveis i també van impulsar-se mesures excepcionals, com la creació de la figura de l´agent d´acollida, amb ciutadans originaris de Romania i el Marroc atenent als seus compatriotes al mateix ajuntament, com es segueix fent a Ulldecona o la Sénia.

La bonança econòmica va facilitar la integració dels immigrants, perquè hi havia feina i perquè es van poder incrementar els equipaments públics. Ara, amb la crisi econòmica castigant durament les Terres de l´Ebre i posant contra les cordes sectors com el moble, la construcció o l´agricultura, el fenomen de la immigració haurà de fer front a nous riscos.

“La crisi complica la situació en tots els aspectes, hi ha més competència entre els veïnsper un mateix lloc de feina i puja la demanda de serveis socials. El treball és doble”, alerta Núria Ventura (PSC), alcaldessa d´Ulldecona. Els ajuntaments segueixen amb cautela la situació, conscients que la convivència, fins ara sense problemes de xenofòbia, podria veure´s afectada per una crisi que no hi entén de païsosde procedència. A Ulldecona s´ha passat de no tenir pràcticament desocupats a comptar amb mig miler d´inscrits a les llistes de l´atur. Un dels riscos, que els veïnsautòctons vegin ara en els immigrants enemics a l´hora de buscar feina o trobar ajuda als serveis socials.

Als ajuntaments constaten que els serveis socials estan col · lapsats. Les necessitats socials bàsiques, amb llistes de famílies a l´atur demanant tot tipus d´ajudes, han transformat una realitat on abans la majoria de necessitats sorgien de la població immigrada acabada d´arribar. “Fan falta noves actuacions a tots els nivells, hi ha moltes famílies amb dificultats”, destaca Ainhoa Martínez, tècnica d´immigració a la Sénia.

Romania ha estat amb diferència el país d´origen majoritari, seguit, a distància, del Marroc. A Ulldecona, més de la meitat dels veïnsestrangers empadronats tenen nacionalitat romanesa, segons les últimes dades de l´Institut Nacional d´Estadística. A regions com Transilvània molts treballadors van veure a l´Ebre una oportunitat per prosperar, després de comprovar com els seus compatriotes trobaven feina al negoci del moble de la Sénia, la indústria de la pedra d´Ulldecona o la construcció. Tot i que la crisi ha reduïten els últims dos anys les oportunitats, molt pocs immigrants han optat per agafar el camí de tornada a casa.

Fins ara, i sense fer massa soroll, s´ha aconseguit la integració dels immigrants al teixit social i econòmic local. En els moments de més arribades, es va impulsar també la traducció, al romanès i l´àrab, de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, o de les pàgines web municipals. “La feina feta amb la immigració és difícil de valorar, només quan tens problemes saps que alguna cosa estàs fent malament”, argumenta l´alcaldessa d´Ulldecona.

Exigir més requisits

- VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

da del propietari o arrendatari.

Eduard Ortiz (PSC), tinent d´alcalde de les polítiques socials i transversals a l´Ajuntament de Reus, destaca que en els dos últims anys pràcticament ha desaparegut la “picaresca” al voltant de l´empadronament i els casos de sobreocupació de pisos. Ortiz destaca, no obstant, que l´Ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, investigarà les possibles irregularitats i que, en cas de detectar-les, es tramitaran denúncies davant la Fiscalia i la Subdelegació del Govern, amb una sanció prevista superior als 6.000 euros.

“Noés cert que quan més immigrants empadronis, més nuclis degradats hi haurà. Si negues l´empadronament, no acabes amb les xarxes d´explotació ni amb els pisos pastera, trasllades el problema a fora”, alerta Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili.

Els ciutadans que

Els ciutadans que l´Ajuntament de Tortosa ha donat de baixa en els últims dos anys del padró, la majoria immigrants, després de reforçar els requisits i el mecanismes de control. També es fan inspeccions amb policia local i el serveis socials.

100

El preu que cobraven xarxes d´explotació i tràfic de persones a cada immigrant per empadronar-lo il · legalment a Tortosa. Els nous empadronats acabaven en alguns casos vivint en condicions infrahumanes, obligats a treballar per les mateixes xarxes.

70

A Catalunya hi ha 70 municipis que tenen més d´un 20% d´immigració empadronada, segons les darreres dades de l´Idescat al 2008. Els càlculs estimen que el nombre real d´immigrants és superior, ja que un percentatge important viu sense cap mena de documentació oficial.

100

Tortosa va detectar al 2007 uns 100 pisos pastera, molts al nucli antic. En alguns habitatges, segons va constatar La Vanguardia,hi vivien fins una vintena d´immigrants en condicions infrahumanes. El govern municipal assegura que ara el fenomen pràcticament s´ha eradicat.

11%
El percentatge d´immigrants que viuen a Montblanc. És semblant en uns altres dos municipis de la Conca de Barberà on també s´han incrementat els requisits per l´empadronament: l´Espluga de Francolí (12%) i Santa Coloma de Queralt (13%).

1.500
Immigrants que van arribar a Ulldecona (Montsià) en només tres anys (2002-05), en el moment àlgid del flux migratori. La majoria dels nouvinguts van arribar procedents de Romania, de regions com Transilvània, i del Marroc, a molta distància. Tot i la crisi actual, el nombre de retorns és baix.

  • Integració serena a la vora del Sénia – ESTEVE GIRALT
  • Exigir més requisits
  • Els ciutadans que
  • 100
  • 70
  • 100
  • 11%
  • 1.500
  • 94

Ulldecona, la Sénia i Alcanar han après a gestionar sense soroll una allau d´immigrants

Integració serena a la vora del Sénia

ESTEVE GIRALT – Ulldecona

Amb la crisi, el fenomen de la immigració ha de fer front a nous riscos
Al sud de les Terres de l´Ebre, a banda i banda del riu Sénia, Ulldecona, la Sénia i Alcanar, al Montsià, i Vinaròs, ja a la província de Castelló, han viscut amb intensitat un mateix fenomen migratori. En menys de 15 anys, els immigrants han transformat el paisatge humà d´aquests municipis en un viatge demogràfic sense bitllet de retorn. En el punt àlgid del flux, a poblacions com Ulldecona van arribar 1.500 immigrants en només tres anys (2002-05).

Llavors, l´allau de nouvinguts, especialment significatiu per municipis petits, va posar a prova els serveis públics. La sanitat i l´educació, amb ambulatoris, escoles i instituts al límit, van haver de fer mans i mànigues per adaptar-se a un creixement tant sobtat; van ampliarse els serveis i també van impulsar-se mesures excepcionals, com la creació de la figura de l´agent d´acollida, amb ciutadans originaris de Romania i el Marroc atenent als seus compatriotes al mateix ajuntament, com es segueix fent a Ulldecona o la Sénia.

La bonança econòmica va facilitar la integració dels immigrants, perquè hi havia feina i perquè es van poder incrementar els equipaments públics. Ara, amb la crisi econòmica castigant durament les Terres de l´Ebre i posant contra les cordes sectors com el moble, la construcció o l´agricultura, el fenomen de la immigració haurà de fer front a nous riscos.

“La crisi complica la situació en tots els aspectes, hi ha més competència entre els veïnsper un mateix lloc de feina i puja la demanda de serveis socials. El treball és doble”, alerta Núria Ventura (PSC), alcaldessa d´Ulldecona. Els ajuntaments segueixen amb cautela la situació, conscients que la convivència, fins ara sense problemes de xenofòbia, podria veure´s afectada per una crisi que no hi entén de païsosde procedència. A Ulldecona s´ha passat de no tenir pràcticament desocupats a comptar amb mig miler d´inscrits a les llistes de l´atur. Un dels riscos, que els veïnsautòctons vegin ara en els immigrants enemics a l´hora de buscar feina o trobar ajuda als serveis socials.

Als ajuntaments constaten que els serveis socials estan col · lapsats. Les necessitats socials bàsiques, amb llistes de famílies a l´atur demanant tot tipus d´ajudes, han transformat una realitat on abans la majoria de necessitats sorgien de la població immigrada acabada d´arribar. “Fan falta noves actuacions a tots els nivells, hi ha moltes famílies amb dificultats”, destaca Ainhoa Martínez, tècnica d´immigració a la Sénia.

Romania ha estat amb diferència el país d´origen majoritari, seguit, a distància, del Marroc. A Ulldecona, més de la meitat dels veïnsestrangers empadronats tenen nacionalitat romanesa, segons les últimes dades de l´Institut Nacional d´Estadística. A regions com Transilvània molts treballadors van veure a l´Ebre una oportunitat per prosperar, després de comprovar com els seus compatriotes trobaven feina al negoci del moble de la Sénia, la indústria de la pedra d´Ulldecona o la construcció. Tot i que la crisi ha reduïten els últims dos anys les oportunitats, molt pocs immigrants han optat per agafar el camí de tornada a casa.

Fins ara, i sense fer massa soroll, s´ha aconseguit la integració dels immigrants al teixit social i econòmic local. En els moments de més arribades, es va impulsar també la traducció, al romanès i l´àrab, de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, o de les pàgines web municipals. “La feina feta amb la immigració és difícil de valorar, només quan tens problemes saps que alguna cosa estàs fent malament”, argumenta l´alcaldessa d´Ulldecona.

Exigir més requisits

- VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

da del propietari o arrendatari.

Eduard Ortiz (PSC), tinent d´alcalde de les polítiques socials i transversals a l´Ajuntament de Reus, destaca que en els dos últims anys pràcticament ha desaparegut la “picaresca” al voltant de l´empadronament i els casos de sobreocupació de pisos. Ortiz destaca, no obstant, que l´Ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, investigarà les possibles irregularitats i que, en cas de detectar-les, es tramitaran denúncies davant la Fiscalia i la Subdelegació del Govern, amb una sanció prevista superior als 6.000 euros.

“Noés cert que quan més immigrants empadronis, més nuclis degradats hi haurà. Si negues l´empadronament, no acabes amb les xarxes d´explotació ni amb els pisos pastera, trasllades el problema a fora”, alerta Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili.

Els ciutadans que

Els ciutadans que l´Ajuntament de Tortosa ha donat de baixa en els últims dos anys del padró, la majoria immigrants, després de reforçar els requisits i el mecanismes de control. També es fan inspeccions amb policia local i el serveis socials.

100

El preu que cobraven xarxes d´explotació i tràfic de persones a cada immigrant per empadronar-lo il · legalment a Tortosa. Els nous empadronats acabaven en alguns casos vivint en condicions infrahumanes, obligats a treballar per les mateixes xarxes.

70

A Catalunya hi ha 70 municipis que tenen més d´un 20% d´immigració empadronada, segons les darreres dades de l´Idescat al 2008. Els càlculs estimen que el nombre real d´immigrants és superior, ja que un percentatge important viu sense cap mena de documentació oficial.

100

Tortosa va detectar al 2007 uns 100 pisos pastera, molts al nucli antic. En alguns habitatges, segons va constatar La Vanguardia,hi vivien fins una vintena d´immigrants en condicions infrahumanes. El govern municipal assegura que ara el fenomen pràcticament s´ha eradicat.

11%

El percentatge d´immigrants que viuen a Montblanc. És semblant en uns altres dos municipis de la Conca de Barberà on també s´han incrementat els requisits per l´empadronament: l´Espluga de Francolí (12%) i Santa Coloma de Queralt (13%).

1.500

Immigrants que van arribar a Ulldecona (Montsià) en només tres anys (2002-05), en el moment àlgid del flux migratori. La majoria dels nouvinguts van arribar procedents de Romania, de regions com Transilvània, i del Marroc, a molta distància. Tot i la crisi actual, el nombre de retorns és baix.

94
Les nacionalitats que conviuen a Tortosa; la més nombrosa és la marroquina (7%), seguida de la romanesa (3%), la pakistanesa (3%) i l´equatoriana (1%). El moment més delicat de convivència es va viure el 2005, després de la mort a trets d´un ciutadà marroquí.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)