ESTEVE GIRALT – Tortosa
Abans que Vic aixequés la veu, altres municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l´Ebre, com és el cas de Tortosa (Baix Ebre), Reus (Baix Camp) o la Conca de Barberà, havien decidit reforçar els requisits per l´empadronament en detectar activitats fraudulentes i situacions d´explotació.

Amb l´eclosió de la crisi econòmica, l´increment d´aturats i la reducció dràstica dels recursos públics, especialment visible als ajuntaments, la immigració ha tornat a aflorar com un problema social i econòmic, coincidint paradoxalment amb un dels moments en què ha baixat més la pressió dels moviments migratoris. El debat polític obert entorn de l´empadronament, escalfat a Vic (Osona), ha fet visualitzar arreu les dificultats dels ajuntaments per gestionar l´arribada d´immigrants, especialment quan els serveis socials públics d´assistència estan al límit del col · lapse. El padró municipal, en el primer nivell d´atenció a l´immigrant, garantia de l´assistència sanitària i educativa, s´ha convertit també en objectiu de xarxes d´explotació, en terreny adobat pel frau, la il · legalitat i massa sovint la demagògia.

A Tortosa, l´Ajuntament va denunciar públicament fa un parell d´anys que el padró municipal no s´ajustava a la realitat, després de detectar que xarxes d´explotació d´immigrants empadronaven estrangers que, després, o bé marxaven de la ciutat o es quedaven en situacions de semiesclavatge. Una situació que havia inflat el padró municipal i que havia facilitat l´aparició de pisos pastera en habitatges molt degradats.

L´Ajuntament tortosí va posar en marxa llavors un pla, que manté en coordinació amb els serveis socials i la policia local, per clausurar el centenar de pisos pastera detectats al municipi, la majoria concentrats al nucli antic.
Amb les eleccions autonòmiques a la vista, la immigració ha tornat a convertir-se en material sensible per al debat polític interessat i la demagògia, tant per part d´alguns partits, de formacions properes a l´extrema dreta d´ideologia xenòfoba, i determinades plataformes que exigeixen un empadronament sense barreres i gairebé il · limitat.

Els requisits per l´empadronament són per alguns mesures necessàries de control, mentre que d´altres denuncien discriminació. “Té una vessant d´instrumentalització política, la immigració apareix i desapareix en els moments econòmics més complicats”, destaca Àngel Belzunegui, sociòleg de la URV.

En una societat sacsejada per la crisi, però, la utilització de la immigració, amb o sense empadronaments, amenaça en convertir-se en origen de futurs conflictes socials, tant per als qui assenyalen els immigrants com a culpables dels mals actuals, com per als qui busquen en qualsevol decisió política actituds xenòfobes. “La visió dels immigrants com el qui prenen els llocs de treball i les ajudes públiques s´alimenta en situacions de penúria econòmica”, alerta Belzunegui. Els experts alerten que la visualització de la immigració com a problema podria empitjorar amb la crisi i l´arribada a l´edat adulta de la primera generació d´immigrants nascuts a Catalunya.
Paral·lelament, es va començar a revisar el padró municipal i a incrementar el control dels requisits d"empadronament. “A Tortosa hi havia màniga ampla, una situació de relaxació absoluta, s”empadronava sense cap més documentació que unes fotocòpies", assegura l"actual alcalde, Ferran Bel (CiU). L"Ajuntament va detectar immobles on hi constaven més de mig centenar d"immigrants empadronats. Els cossos policials van arribar a caçar in fraganti xarxes d"explotació que traslladaven en autobús immigrantsaTortosa per fer empadronaments exprés, a canvi de quantitats de diners i en alguns casos per tenir els nous empadronats treballant i vivint en condicions infrahumanes. El govern municipal destaca que sense fer cap interpretació particular de la llei, amb un control individualitzat dels casos sospitosos de frau, s"han donat de baixa 3.000 persones del padró, la majoria immigrants, i que s"han reduït a la mínima expressió els pisos pastera. Els requisits establerts ara obliguen a mostrar un contracte de lloguer original o un escrit de la propietat, així com la cèdula d"habitabilitat. “Hem posat ordre on no n”hi havia gens, però caldria que s"unifiquessin els requisits de l"empadronament per a tots els ajuntaments", raona Bel. Amb uns arguments semblants, a la Conca de Barberà van decidir suspendre temporalment els empadronaments l"estiu passat, després de detectar el frau comès per grups d"immigrants en municipis com l"Espluga de Francolí, Santa Coloma de QueraltoMontblanc, i l"aparició de pisos pastera. Ara s"aplica un control dels empadronaments coordinatanivell comarcal, unificant criteris i requisits a través del Consell Comarcal. Aquestes mesures restrictives limiten l"empadronament de més de quatre persones en un mateix pis si no existeix un vincle familiar clar, iprohibeixen rellogar habitatges sense l"autorització del propietari. El protocol estableix un control més estricte de tota la documentació, tant de contractes de lloguer com de la propietat. A Reus, on l"empadronament ha estat motiu de debat públic ipolític, l"Ajuntament ultima els detalls d"un nou decret d"empadronament. L"objectiu és mantenir l"esperit de la normativa del padró, que és “reflectir ambla màxima fidelitat possible la realitat social”, segons avancen fonts d"alcaldia, però exigint com a documents ambvalidesa jurídica que la persona que vulgui empadronar-se presenti l"escriptura de propietat de l"immoble o bé la declaració jurada del propietari o arrendatari.

Eduard Ortiz (PSC), tinent d´alcalde de les polítiques socials i transversals a l´Ajuntament de Reus, destaca que en els dos últims anys pràcticament ha desaparegut la “picaresca” al voltant de l´empadronament i els casos de sobreocupació de pisos. Ortiz destaca, no obstant, que l´Ajuntament, a través de la Guàrdia Urbana, investigarà les possibles irregularitats i que, en cas de detectar-les, es tramitaran denúncies davant la Fiscalia i la Subdelegació del Govern, amb una sanció prevista superior als 6.000 euros.

“Noés cert que quan més immigrants empadronis, més nuclis degradats hi haurà. Si negues l´empadronament, no acabes amb les xarxes d´explotació ni amb els pisos pastera, trasllades el problema a fora”, alerta Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili.