Nelson Mandela va sortir avui fa exactament vint anys d’una presó del règim de l’apartheid. Amb les seves primeres passes en llibertat després d’estar gairebé tres dècades entre reixes, tot Sud-àfrica va començar a caminar cap a la democràcia i la reconciliació racial. Avui, amb 91 anys, Mandela només apareix en comptades ocasions en missatges de vídeo, com quan va pressionar perquè el seu país fos el primer del continent africà a acollir un Mundial de futbol.

Ja abans, el 1995, Mandela va aconseguir portar el Mundial de rugbi a Sud-àfrica i va aprofitar el torneig per reconciliar negres i blancs en un gest històric que recull la flamant pel·lícula Invictus. Mandela avui és això. Un home d’esperit invencible, una icona mundial de la llibertat i el perdó. Vint anys després del seu alliberament, el pres polític més famós del món és reverenciat arreu pels valors humans que encarna.

Mandela va evitar una guerra civil al seu país amb gestos de pau després d’estar 27 anys empresonat, acusat de terrorista com a líder de Llança de la Nació, braç armat del partit que va cofundar, el Congrés Nacional Africà. Mandela va aconseguir per a Sud-àfrica el govern que anhelava la majoria negra sense que s’haguessin de lamentar milers de morts i exiliats amb la consegüent misèria per a tot el país.

En el primer discurs en llibertat després de sortir de la presó de Victor Verster convertida ahir en patrimoni cultural, Mandela va parlar “en nom de la pau, la democràcia i la llibertat”. Quatre anys després, el cèlebre expresoner arribava a ser president del país (1994-99), rescabalava la dignitat de la majoria negra i assegurava als blancs que no havien de témer el canvi. “La gent va descobrir en ell tot el que havien esperat tant”, va indicar ahir l’arquebisbe Desmond Tutu, que, com Mandela, va rebre el Nobel de la pau.

Tutu va demanar als sud-africans que recuperin “l’esperit del dia en què Mandela va ser alliberat” per afrontar la greu situació econòmica del país, a la qual el controvertit president Jacob Zuma de moment no dóna resposta. Hi ha molts reptes pendents per materialitzar el somni de la igualtat, però vint anys després, amb Barack Obama com a primer president negre de la història dels EUA, l’apartheid sembla avui un malson llunyà.