Quina és la política d’immigració del govern català i del govern espanyol a 15 anys vista? Quants cops pensen refer l’actual llei d’estrangeria, amb més pedaços que un congrés de patchwork? I què en pensen de l’energia nuclear i de la gestió dels residus a 20 anys vista? Nuclears sí, no o psè, psè? Jubilacions als 67 anys o als 70 per llei, o pensen continuar incentivant les prejubilacions als 50? I, anant una miqueta més enllà, quin és el model educatiu per als pròxims 25 anys? Després de la LODE, la LOGSE i la LOE, quin coi de llei pensen aprovar que anul·larà l’anterior i amb quines sigles?

Doncs sento dir-li que no hi ha un projecte global en cap d’aquests temes. Prenen les decisions dia a dia pendents del titular de l’endemà. I l’endemà actuen pendents del titular de l’endemà passat. Hi ha temes en què cal trobar un consens com més ampli millor i, un cop aconseguit, han de retirar-se del debat de vol gallinaci. I el consens surt de la voluntat de la majoria. I això no vol dir menysprear les minories, però sí que vol dir que les minories no han d’imposar la seva ideologia. I vol dir que quan la majoria de la societat pacta una determinada política a llarg termini, no s’hi val atiar les baixes passions per esgarrapar un vot o per posar-se la medalla de defensor dels interessos de la gent. I això val per als governs, per a les oposicions, per a les oposicions aspirants a governar i per als governs condemnats a ser oposició. No fer-ho és un bitllet directe a la desafecció.

Perquè si no, el que acaba passant és que la por que un titular pugui provocar una disminució del 0,000001% dels vots fa que avui sigui blanc el que demà és negre i la setmana vinent ho convertim en groc canari. I ja som prou grandets per deixar de fer el baliga-balaga i començar a fer política a base de projectes sòlids, no partidistes i pensant en el bé comú.