ACTE Polònia celebra el 65è aniversari de l’alliberament del camp on els nazis van matar un milió i mig de persones EMOCIÓ Supervivents, polítics i exsoldats soviètics homenatgen les víctimes i clamen contra l’oblit

Les sirenes d’Auschwitz – Birkenau van marcar ahir l’inici de les cerimònies del 65è aniversari de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi per l’Exèrcit Roig. A Auschwitz – Birkenau els nazis van assassinar, entre el 1940 i el 1945, un milió i mig de persones, la majoria jueus europeus, però també gitanos, homosexuals, comunistes i presoners de guerra soviètics i polonesos. Només van sobreviure 8.000 persones.

Dirigents europeus i israelians – incloent – hi el premier Benjamin Netanyahu – , ministres i eurodiputats, uns 150 supervivents dels camps de la mort nazis, veterans de l’exèrcit soviètic que van alliberar Auschwitz – Birkenau, col·lectius jueus, estudiants i grups religiosos i laics van assistir a les emotives cerimònies que es van fer tot el dia al camp i a la ciutat d’Auschwitz (Oswiecim, en polonès), uns 60 km a l’oest de Cracòvia.

El president dels EUA, Barack Obama, a través d’una videoconferència dirigida a membres del Congrés Jueu Europeu va cridar a “resistir contra l’antisemitisme i la ignorància”.

“Oblidar seria un crim”

Els supervivents de la barbàrie nazi van subratllar la necessitat de no oblidar aquells crims. August Kowalcyk, un polonès de confessió jueva de 85 anys, va passar part de la seva adolescència detingut a Auschwitz – Birkenau. “Viure era un repte, era demostrar als nazis que no eren invencibles. Era gairebé un deure moral. Molt pocs ho van aconseguir”, va explicar.

Kowalcyk va parlar de la “solució final” adoptada per l’Alemanya nazi per acabar amb els jueus. Després, va recitar el Kaddish (l’oració jueva pels morts) i va dir al públic: “No hem d’oblidar els nostres morts. L’oblit seria un crim”. Feia un fred terrible i els carrers d’Auschwitz estaven totalment nevats; feia olor de carbó, el combustible que s’usa en aquesta regió minera de Polònia per escalfar les cases.

Miszuk Pietr Biezorowicz és un ucraïnès de 84 anys. Als 15, va ser deportat a Auschwitz – Birkenau abans de passar per 12 camps més. “Va ser molt dur, però vaig resistir i sóc aquí per demostrar que la dignitat i la llibertat són més fortes que l’odi racial i el fanatisme ideològic”, comentava a l’AVUI amb el vestit de ratlles dels presoners dels camps d’extermini posat.

Els supervivents no van passar desapercebuts als fòrums sobre l’Holocaust, a la missa a l’església de la Misericòrdia Divina d’Auschwitz, a l’exposició sobre l’alliberament del camp i a les manifestacions amb espelmes i oracions. “D’aquí a poc ja no podrem parlar amb els supervivents mirant – los als ulls. Avui tenen més de 80 anys, i quan ens deixin, només quedaran els murs, les ruïnes, que parlaran per ells”, va dir el director del museu d’Auschwitz – Bikernau, Piotr Cywinski.

Aleksei té 88 anys i és de Moscou. Excombatent de l’Exèrcit Roig, el 27 de gener del 1945 va tenir el “trist privilegi”, segons va dir, de participar en l’alliberament d’Auschwitz – Bikernau. “Només era un soldat. L’alliberament va ser un esdeveniment terrible, mai he pogut oblidar les imatges d’aquells cadàvers errants que ens encaixaven les mans, intentaven somriure’ns i ens demanaven menjar”. “No ho oblidarem, no oblidarem mai aquestes víctimes ni tampoc els criminals nazis”.