Fins i tot aquells que de manera més irracional i visceral ataquen l’Ajuntament de Vic s’aturen a ressenyar, en algun punt del seu discurs, l’encomiable tasca d’integració que ha fet la capital d’Osona i la més que elevada taxa d’immigració que suporta. Però tres dècades de trajectòria modèlica en la gestió d’un fenomen tan aclaparador i complex no han valgut ni per commutar la pena de lapidació amb escarni, sense judici. Delerosos d’adhesions populistes, els polítics d’alta volada no han desaprofitat l’ocasió d’enardir les masses agitant els fantasmes més vistosos de la seva col·lecció de demagògies d’ús electoral: la xenofòbia i el racisme. Tot és poc a l’hora d’esgarrapar unes dècimes en les migrades intencions de vot. Mentre aprofitaven una oportunitat per a la grandiloqüència hipòcrita en perdien una altra: la de reflexionar sobre el senyal d’alarma que, des de Vic, llançaven a l’uníson els representants locals de CiU, PSC i ERC. Uns gestors locals que parlen a peu de carrer i amb el problema a les mans, i que han demostrat durant gairebé trenta anys que ho saben fer bé. A Vic tenen raó, no ens podem permetre de continuar mirant cap a una altra banda. La legalitat vigent només consagra la marginalitat i la misèria dels sensepapers i ens aboca, a tots plegats, al conflicte.