CONFLICTE · El debat sobre la identitat nacional que ha impulsat el govern francès desperta passions i odis, fins i tot als barris més conservadors CRÍTIQUES · El titular d’Immigració, Éric Besson, s’enfronta a una deriva xenòfoba contra els musulmans ATAC · Uns manifestants boicotegen una reunió amb el ministre

Una barreja de perfums cars es combina, en l’ambient de la sala, amb la pudor de suor que acompanya tota reunió multitudinària en un espai tancat. El decorat d’aquest exclusiu club privat sembla d’una altra època i el públic reprodueix la imatge del barri que acull el debat, un dels districtes més burgesos i envellits de París. Els assistents llueixen pells i vestits de marca, així com algun retoc de cirurgia. En un racó, un cartell anuncia un sopar amb presència de George Clooney a 55 euros el cobert.

Enmig d’aquest escenari revestit de luxe obsolet, el ministre Éric Besson sembla tranquil. El titular d’Immigració afronta un altre debat sobre la identitat francesa en un terreny favorable: el barri que envolta l’Arc de Triomf és una de les circumscripcions on el partit governamental UMP obté els seus millors resultats. “Però no tots els partits en camp propi resulten fàcils. De vegades, als llocs on menys m’ho espero, sorgeixen les preguntes més incisives”, puntualitza Besson abans d’entrar a la sala.

La primera intervenció li dóna la raó. Una dona de la primera fila, vestida amb els mateixos luxes que els altres assistents, assegura comptar amb set nacionalitats i quatre religions en la seva família i considera que el debat proposat per Besson és inútil. “La identitat francesa és com qualsevol altra, ni millor ni pitjor. No cal que ens passem mesos intentant entendre per què és tan especial”, sosté. “El poble s’ha emparat del debat”, li respon un Besson que, acostumat a causar furor, no s’incomoda fàcilment. “França és una gran família. I tota família té dret a parlar dels seus problemes”.

El debat que Besson va proposar a l’octubre per redefinir el fet diferencial francès en temps de globalització i immigració massiva ha despertat tantes passions com odis. Prop de 60.000 persones han deixat missatges a la web que el ministeri ha obert per recollir les opinions dels francesos sobre la qüestió, bona part de les quals clarament xenòfobes. L’oposició d’esquerra, però també alguns membres de l’executiu i notables representants de la dreta, han exigit que es tanqui el debat i acusen el president Nicolas Sarkozy d’oportunisme electoral de cara a les regionals del març.

“França ha paït malament dos episodis de la seva història: el col·laboracionisme durant l’ocupació i les conseqüències de la colonització”, assegura Besson davant la sala per justificar el rebuig cap al debat que proposa. Poc després Farid demana la paraula. Fill d’un soldat magribí que va combatre contra els nazis amb l’exèrcit francès, considera que “la nacionalitat francesa o s’hereta o es mereix”. Farid demana al ministre que prohibeixi la doble nacionalitat i obligui els immigrants que arriben a França a triar – ne una. “Hauríem de tenir una sola pàtria, igual que tenim una sola mare”, exclama entre grans aplaudiments, sobtadament interromputs quan confessa que milita al Front Nacional.

Just després un senyor d’edat avançada agafa el micròfon per pronunciar – se “contra la invasió islàmica que amenaça la identitat francesa”. Besson contesta apel·lant a la història: “Al començament del segle passat es deia el mateix dels italians i els espanyols”. El ministre elogia els musulmans francesos – que considera “els més hostils a la burca” – , però reconeix l’existència “d’una minoria incompatible amb les lleis de la República” i insta a “no tancar els ulls” davant d’aquesta realitat.

El debat transcorre amb calma, fins que tres manifestants de les Panteres Roses, associació que combat l’homofòbia i la resta de discriminacions, anuncien al ministre que “aquest debat els produeix nàusees”. Tots tres joves fan uns glops de iogurt líquid i simulen vomitar – ho sobre la moqueta, abans de ser desallotjats en plena histèria col·lectiva, entre crits dels assistents i cants de La Marsellesa. Besson els observa paralitzat des de l’escenari. El diputat del districte, present a la reunió, els titlla de “feixistes d’esquerra”. Mentrestant, a la sala se sent: “Sempre són les intrusions el que crea els problemes”.