Un govern del Partit Popular, contra el qual tantes vegades s'ha esgrimit l'eslògan Papers per a tothom, va promoure el 1997 uns criteris de gestió del padró municipal que van obrir la porta a la inscripció en aquests registres locals de tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva situació a l'Estat. Una instrucció de l'Institut Nacional d'Estadística i de la direcció general de Cooperació Territorial, publicada al BOE del 25 juliol de 1997, proclama el padró per a tothom en afirmar que "s'hi han de donar d'alta totes les persones que habiten al municipi, siguin nacionals o estrangeres, i en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la situació al Registre del ministeri de l'Interior".

Aquesta instrucció, que tenia com a objectiu explicar als ajuntaments els criteris d'actuació en l'actualització del padró després que es promulgués la nova llei bàsica de règim local, deixa el consistori de Vic i la seva proposta de limitar l'empadronament d'estrangers en una flagrant posició de fora de joc. "L'Ajuntament ni intervé en la concessió de permisos de residència ni tampoc és competent per controlar - los", afirma la instrucció, que fa referència expressa al passaport com a document necessari per fer constar un número identificatiu en el moment de fer la inscripció. En cap moment fa esment de la necessitat d'acompanyar aquest passaport d'un visat, tal com pretén ara l'ajuntament vigatà. "Els gestors del padró no necessiten realitzar cap actuació especial en relació amb les inscripcions padronals corresponents a estrangers", proclama la instrucció.

Tot i aquests precedents, el consistori va demanar a principis de setmana un informe al ministeri de l'Interior per saber com s'ha d'actuar davant els passaports que presenten els immigrants. Fonts del govern espanyol asseguren que l'Advocacia de l'Estat donarà una resposta imminent a la capital d'Osona però ahir, al moment de tancar l'edició del diari, no hi havia constància que s'hagués enviat.

Tot i que el padró és competència municipal, la Generalitat va voler deixar ben clar ahir que està en contra de les intencions de l'Ajuntament de Vic i el consell de govern va avalar el document que fa dos mesos va aprovar la Taula de Ciutadania i Immigració i assenyala "l'obligació d'empadronar qui viu al municipi al marge de la situació administrativa". El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va remarcar que "a Catalunya es compleix amb l'obligació d'empadronar tothom". "Em pregunto com és que de manera unilateral només Vic, quan hi ha altres ajuntaments amb una situació similar, ho ha formulat de la manera que ho ha fet", es va preguntar Nadal, que lamenta "la polseguera" que s'ha aixecat. El conseller no va amagar que "hi ha una realitat i una problemàtica que no es pot amagar i s'accentua amb la crisi". Precisament, a favor de la convivència i la cohesió social, va reclamar que "la por a la immigració no s'esgrimeixi com una arma electoral".