L’Ajuntament de Vic ha obert una caixa. I a dins no hi havia trons, sinó política. L’informe jurídic que ahir es va fer públic – amb la firma del gabinet Roca – assenyala la direcció del ministeri de l’Interior espanyol com la responsable d’oferir els criteris legals imprescindibles per valorar normativament quina és la situació legal dels immigrants que viuen en situació irregular.

Naturalment, aquest document posa en dificultats tota l’arquitectura legal de l’Estat espanyol, basada en sobreentesos i llacunes que, de fet, han permès que el clima social – excepcions a banda – no hagi degenerat en conflictes explosius. En general, l’actitud del govern espanyol s’ha quedat en un estadi de permissivitat més o menys laxa entre els immigrants que ja s’han instal·lat i, paral·lelament, un discurs de màxima fermesa a l’hora de mantenir tancades les fronteres exteriors. La prova més gràfica d’aquesta política han estat les tragèdies constants a l’estret de Gibraltar, amb un degoteig permanent de víctimes mortals que, simplement, fugien de la brutal misèria africana.

És cert que la iniciativa municipal de la capital d’Osona ha estat imprudent, perquè no ha mesurat els efectes polítics que contenia i, pitjor encara, ha afectat seriosament el clima de convivència entre les diverses comunitats de la ciutat. En aquest sentit, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic ha potenciat involuntàriament el discurs xenòfob i demagògic de la Plataforma per Catalunya, que ha vist amplificada, de forma exponencial, la difusió propagandística de la seva proposta ultradretana. Només per això, la decisió de l’equip de govern municipal ja hauria estat un error.

Però també és cert que serveix de poc ignorar els efectes que està tenint la crisi econòmica sobre les capes més desprotegides de la població autòctona. En un moment en què la demanda de cobertura social xoca amb la disponibilitat decreixent de recursos públics, és imperiós que les administracions prestin més atenció a les necessitats que sorgeixen d’una societat que encara no ha pogut pair un creixement sovint descompensat.