Per tercera vegada consecutiva, com Pere, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha criticat a demagògia oberta la proposta de l’alcalde de Vic sobre l’empadronament d’immigrants. Una iniciativa, com totes les que provenen d’instàncies públiques, que es pot i que cal valorar i, si cal, criticar. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que Plataforma per Catalunya no és un bolet vigatà, sinó la conseqüència d’una situació social difícil, complexa, problemàtica. I aquesta realitat social pot desembocar també en normatives arriscades – fins i tot temeràries, èticament reprovables o contraproductives – com la de Vic. ¿I per què els ajuntaments legislen sobre àmbits que els depassen i els desborden? Perquè l’Estat, que és qui té la competència o l’obligació, no ho fa. Pitjor encara. Perquè ho fa i després s’inhibeix. Les successives lleis d’immigració que s’han aprovat a Espanya en la darrera dècada no s’han aplicat. Els partits tenen un discurs políticament correcte, però encara són capaços de detectar el problema real, legislen per abordar – lo i després no s’atreveixen a actuar en conseqüència. Algú s’ha llegit la llei d’estrangeria vigent? Versió 15.0. Per què no s’aplica? Què critica la vicepresidenta De la Vega? Per vergonya i coherència, hauria de callar. Ella i el seu govern en són els culpables.