La polèmica sobre els canvis de criteris en el padró ha posat a l’agenda el tema pendent sobre les polítiques d’immigració. Es pot emprar el qualificatiu de pendent perquè, amb rigor i amb criteris d’"honestedat legislativa", no hi ha hagut una presa de posició clara en els diversos partits polítics sobre aquest tema, encara que s’hagin fet esforços importants en polítiques d’integració. S’ha permès que les lleis siguin fràgils i contradictòries, que els processos de regularització s’allarguin i que l’ambigüitat en el model sigui la tònica. Els criteris de demanda han anat determinant la política. El problema radica, per una banda, en el fet que durant anys el model econòmic ha crescut gràcies a l’entrada en el mercat laboral de treballadors nouvinguts que han abaratit costos i, per una altra, en els treballadors sense papers que han permès que el 20% del PIB a Catalunya encara depengui del treball submergit. La crisi econòmica i la saturació dels serveis públics han posat a l’agenda municipal la qüestió dels immigrants. Denegar l’accés al padró, directament, sense debat polític, ni consens institucional, ha produït els pitjors efectes d’una política de canvi en aquest tema: el risc de xenofòbia.

Els partits que han subscrit aquest acord municipal haurien de contemplar la dimensió “d’interès general” que hi ha al darrere de la iniciativa. Certament, l’autonomia municipal, la crisi del finançament local i les preocupacions de la ciutadania afectada per l’atur i la crisi són una realitat. Ara bé, el canvi de criteri no arreglarà cap problema i en generarà molts. Les persones residents, identificades, que acrediten domicili habitual, han de poder empadronar – se.

Això no impedeix una regulació més gran dels serveis públics i cercar solucions de gestió eficient en les polítiques d’immigració, que passen per assolir plenes competències a Catalunya. La restricció de l’accés al padró generarà més exclusió social. Les polítiques d’immigració s’han de sostenir en plantejaments de construcció social, des de la unificació de criteris.

A Europa la por va portar al feixisme i ens hi pot retornar. No ho podem oblidar.