NAZI · La inscripció metàl·lica “Arbeit Macht Frei” era el primer que llegien els deportats en entrar al camp on van morir més d’un milió de persones COMMOCIÓ · La comunitat jueva posa el crit al cel

L’ esfereïdor arc metàl·lic que presideix la porta d’entrada del camp de concentració nazi d’Auschwitz, que els alemanys van situar al sud de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, va ser robat ahir, segons van denunciar els responsables actuals de les instal·lacions, convertides en museu per no oblidar la barbàrie de l’Holocaust. La placa de ferro, en què es pot llegir en alemany “Arbeit Macht Frei” (“El treball us farà lliures”) era la primera inscripció que llegien els deportats quan els enviaven al camp d’extermini creat pel Tercer Reich.

La policia local ha ofert una recompensa de 5.000 zlotys (uns 1.200 euros) a qui faciliti alguna pista que ajudi a recuperar l’emblemàtica inscripció desapareguda. “Aquest lloc està protegit, però independentment d’això, era impensable que això pogués passar. És un robatori atroç i esperem que les accions policials acabin amb èxit com més aviat millor”, va explicar ahir el portaveu del museu, Jaroslaw Mensfelt.

Pels agents encarregats del cas, recuperar la placa és “una qüestió d’honor”. Així ho indicaven des de la comandància de policia d’Oswiecim (Auschwitz en polonès), la localitat on els nazis van establir el 1940 un camp d’extermini a uns 70 km de Cracòvia i que va estar en funcionament fins al 1945. Ha sigut el camp de concentració més mortífer de la història, ja que hi han mort més d’un milió de presoners, la majoria dels quals jueus, i la resta polonesos no jueus, gitanos i soldats soviètics. De moment, una còpia de la placa robada s’hi ha col·locat de manera provisional fins que aparegui l’original, elaborat pel pres Jan Liwacz.

“La làpida de milions de jueus”

Lògicament, la comunitat jueva internacional ha posat el crit al cel davant la desaparició d’un símbol tan terroríficament emblemàtic com la placa d’entrada al camp d’Auschwitz. “És un greuge que ha causat commoció entre tots els supervivents i descendents dels supervivents del camp”, afirmava ahir Dieter Graumann, vicepresident del Consell Jueu d’Alemanya. “Què més podem dir? Que és dolorós, cruel i de mal gust. Evidentment ens fa molt mal”, afegia. Sobre qui pot ser l’autor del robatori, Graumann va evitar especular perquè “tot és possible, pot ser un acte antisemita, un acte polític i també un d’apolític”. De fet, la policia no descarta que es tracti fins i tot d’un col·leccionista privat. Les reaccions d’Israel tampoc es van fer esperar. El president Shimon Peres expressava ahir “la commoció” del seu país pel robatori en una trobada que va tenir amb el primer ministre polonès, Donald Tusk, a Copenhaguen. “És la làpida d’un milió de jueus”, va dir Peres a Tusk, a qui va reclamar els màxims esforços per trobar la placa com més aviat millor. L’executiu polonès s’ha compromès a recuperar “aquest símbol conegut a tot el món com la imatge de l’horror hitlerià i del martiri de les seves víctimes”, lamentava el president Lech Kaczynski.

El memorial israelià de la Shoah a Jerusalem, el Yad Vashem, també manifestava la seva indignació. “L’acte és una autèntica declaració de guerra. Desconeixem la identitat dels criminals però suposem que són neonazis atiats per l’odi als estrangers”, declarava el president de la influent institució jueva, Avner Shalev.

El govern alemany també va condemnar el robatori de la placa que presideix l’accés a Auschwitz i va oferir el seu suport perquè es restitueixi de seguida. De fet, un portaveu del ministeri d’Exteriors del govern de Berlín expressava la confiança en l’executiu polonès perquè el cas s’aclareixi de manera ràpida. “Alemanya, conscient de la seva responsabilitat històrica, dóna suport a la conservació d’Auschwitz com a museu i lloc de record de les víctimes del nazisme”, va dir aquesta mateixa font.