PARÀMETRES · El dret de vot dels immigrants rebaixa la participació per la seva poca implicació SÍ · Tots els votants de Pardines i Toses avalen la independència NO · Gallifa lidera els vots en contra amb un 10,8% BOLVIR · L’únic poble de la Cerdanya amb referèndum, el menys sobiranista i de més vot en blanc

Les consultes per la independència que s’han celebrat aquest cap de setmana en 168 municipis del Principat amaguen algunes interioritats que són si més no significatives. El 27,5% de participació en la votació, que ha estat per sota de les expectatives dels organitzadors, ha acaparat bona part de les crítiques, però no hauria sigut tan baixa si s’hagués tractat d’una elecció oficial. El fet de reconèixer el dret de vot als immigrants ha ajudat a cohesionar socialment el país i a seguir construint un sol poble, però ha rebaixat la participació en les població amb forta presència de gent nouvinguda per la seva poca implicació en la jornada.

A Vic, per exemple, només van votar dos de cada deu nouvinguts, mentre que el 49,85% de l’electorat amb dret a participar en les eleccions oficials van passar per les urnes. L’increment del cens, també amb els joves de 16 a 18 anys, va fer baixar l’índex de participació. 14.084 vigatans van votar diumenge enfront dels 13.871 en el referèndum per l’Estatut i dels 11.156 per la Constitució europea, però aquest dos últims superen en percentatge de participació a la consulta per la independència. El 42,5% de participació de diumenge contrasta amb el 44% de la carta magna europea i el 55,1% del text estatuari. La plataforma Osona Decideix remarca que obrir la votació als immigrants “ha rebaixat la participació nou punts en la mitjana global de la comarca” perquè van votar “30 punts per sota dels catalans” que sí que tenen dret a vot en tots els comicis.

Un fet semblant ha passat a Berga, on el vot dels immigrants diumenge va ser reduït. Aleix Serra, de la comissió promotora de la consulta, revela que “només un 2% dels nouvinguts” van dipositar la seva papereta quan “el padró municipal quantifica en un 15% les persones de fora”. A d’altres ciutats com Banyoles, Tàrrega, Vilafranca del Penedès, amb una presència notable de persones estrangeres, aquesta situació es va repetir perquè només un pocs immigrants van acudir als col·legis electorals.

Els números de la consulta

La comarca del Ripollès pot presumir d’haver situat dos dels seus pobles a dalt de tot del pòdium de suport a la independència. Tots els veïns de Pardines (66) i Toses (51) que van anar a votar ho van fer favorablement. Els segueix de ben a prop Ridaura (la Garrotxa), on el 99,48% dels seus habitants van donar el sí en la consulta. Només una de les 192 persones que van votar va trencar el consens sobiranista emulant el que va passar a Sant Jaume de Frontanyà, que lidera de lluny el rànquing de participació amb un 90,48% de vots. Perafita (70,1%) i Alpens (69,5%), tots dos a Osona, són els pobles que ocupen el segon i el tercer lloc pel que fa a la mobilització ciutadana.

El municipi on es va registrar un percentatge de vots en contra més important va ser Gallifa, al Vallès Occidental, on 10 dels 92 habitants que van votar ho van fer per rebutjar la independència de Catalunya amb un percentatge que supera el 10,8%. L’oposició al sobiranisme va fer parada també a l’Arboç ((Baix Penedès), on 106 veïns dels poc més de mil que van votar ho van fer contràriament. La Jonquera és la tercera població amb més rebuig a la independència amb un 10,1%.

El curiós cas de Bolvir

L’únic poble de la comarca de la Cerdanya que va celebrar consulta diumenge va ser on es va registrar el percentatge més baix de suport al sí amb tan sols un 82,9%, clarament inferior a la mitjana a tot el país, que va ser del 94,9%. Així, 112 dels 135 veïns van dipositar la papereta del sí a la urna de l’únic col·legi electoral habilitat. També va ser en aquest petit poble del Pirineu on l’índex de vot en blanc va ser més alt amb més d’un 14%. Un dels organitzadors de la consulta, Manel Campeny, no s’atreveix a atribuir – ho als ciutadans de Barcelona que hi estan empadronats, però remarca que alguns veïns apuntaven que “aquesta consulta no porta enlloc”.