L’essència de la democràcia es la consulta al poble, i la política basada en les decisions que se n’obtinguin. La paradoxa suïssa és que malgrat ser el país on més es practica una política de consultes electorals, aquesta vegada el resultat pot comportar un cop dur a les llibertats democràtiques. La prohibició de construir minarets, en una societat en què hi ha 400.000 musulmans en una població de 7,5 milions d’habitants, no era un resultat desitjat ni esperat institucionalment. Ara és molt tard per posar – hi remei.

És important, però, recordar per què s’ha arribat a aquesta situació. La consulta ha estat convocada en un exercici d’irresponsabilitat política pel partit conservador, que mogut pel populisme electoral va reunir 110.000 signatures. Malgrat que la lectura fàcil és que a més democràcia més risc, el cert és que la perversió no està en el fet de la consulta, sinó en la manca de sentit democràtic de qui l’ha impulsat. La formulació de la pregunta amb el sí ha anat acompanyada d’un rètol de set minarets amb aspecte de míssils que envaïen la bandera suïssa, encapçalada per una dona amb burca negra. Algunes ciutats han prohibit la imatge per xenòfoba. El govern i el Parlament suís van demanar el no, però finalment la por ha mobilitzat el vot. El Partit Conservador ha fet un trist servei al seu país, en construir un conflicte de dimensions ètiques, jurídiques i internacionals que com s’ha dit té precedents en la etapa antisemita que va precedir el nazisme. S’ha buidat de contingut el dret a la llibertat religiosa i la prohibició de discriminació.

Ara bé, el nostre context també ens demostra que la irresponsabilitat d’un partit polític pot generar perversions democràtiques de costos incalculables. El recurs contra l’Estatut presentat pel PP ha conduït a un impàs institucional a Catalunya i ha esquerdat la credibilitat del sistema. El motor del recurs va ser aquest anticatalanisme impulsat per la dreta espanyola que tants resultats electorals es creuen que els ha donat. Electoralisme versus responsabilitat. En la política de resultats electorals, si no es fa una anàlisi profunda de costos i valors, es corre el risc de dinamitar la democràcia.