Fa un temps, al mateix carrer on ahir es van realitzar les batudes policials en perruqueries xineses, una família que regentava una carnisseria va denunciar l’expansió de lloguers de locals a persones d’aquella ètnia. Es va iniciar al barri una campanya estreta de control d’inspeccions administratives a aquells locals a fi de cancel·lar lloguers i tornar – los al mercat. Es bo fer complir la normativa, però amb un nivell d’exigència igual per a tothom. Si no és així, s’actua legalment però no legítimament.

De teló de fons, s’aventura la discriminació. La percepció dels veïns és que el barri està canviant, i el temor d’un Chinatown aflora, malgrat que en general veuen els nous habitants com gent respectuosa, neta, molt treballadora i somrient. Com a mare d’una filla xinesa, vaig conèixer l’efecte del racisme en una escena de parc, quan uns nens rebutjaven jugar amb ella i la mare els va dir: “Amb ella sí, fills, que és adoptada”.

Iniciatives policials com la d’ahir dinamiten la feina feta durant mesos per obtenir la cohesió social i comunitària en escoles, i centres del barri, i donen joc de nou a l’element xenòfob. Hi ha moltes maneres d’investigar si hi ha prostitució en un local, no cal la més massiva i sorollosa. La batuda d’ahir va ser més espectacle que operació policial eficaç i productiva. Només es justificaria si es comença a perseguir la prostitució per igual als barris alts de la ciutat, en els pisos de luxe regentats per proxenetes honorables que es passegen pels mitjans de comunicació.

Els delictes i les màfies s’han de perseguir, però fent – ho compatible amb la planificació i l’equitat, i més quan afecten gent d’una mateixa ètnia, ja que el risc de actuació arbitrària i discriminatòria és molt alt. A la fi, tornant a la por al Chinatown, la realitat dinàmica va al davant, i la lògica de concentració que en totes les ciutats ha acompanyat l’assentament d’immigrants de la Xina és natural al fet migratori. Els turistes gaudeixen al barri xinès de Londres que conviu al centre amb la burgesia, o a Nova York, a prop del Central Park. Ara bé, potser en això també Barcelona ha de ser diferent.