POLÈMICA · La participació del líder del xenòfob Partit Nacional Britànic demà en un debat de la televisió pública aixeca polseguera IRA · Exoficials acusen la formació de “segrestar” símbols de l’exèrcit

“Per què debatré amb Nick Griffin”. Amb aquest títol encapçalava ahir un article, en l’edició en línia de The Guardian, el ministre d’Interior a l’ombra dels liberaldemòcrates britànics, Chris Huhne. Era una justificació per explicar per què participarà demà al vespre en representació del seu partit, si no hi ha alteracions de darrera hora, en el programa de la BBC 1 Question time, un dels programes de debat polític i social més prestigiosos de la televisió britànica, que al setembre va arribar als trenta anys en antena.

Qui és Nick Griffin? Per què cal justificar una intervenció pública en un programa de tant de prestigi? Què ho fa, tot plegat, tan diferent i tan especial? Senzillament, perquè amb la invitació de participar – hi a Griffin, líder del racista Partit Nacional Britànic (BNP, en les seves sigles en anglès), la BBC ha ferit susceptibilitats en molts sectors de la societat britànica. La cadena s’ha justificat argumentat que, des que al juny el BNP va aconseguir dos escons al Parlament Europeu, estan obligats a tractar el partit, en termes proporcionals, com a qualsevol altre. En conseqüència, de tant en tant li han de donar veu.

¿Ha anat massa lluny la cadena pública en el seu afany d’objectivitat? Si més no, així ho creu el ministre per al País de Gal·les, Peter Hain, que dilluns feia pública una carta en què advertia la corporació que podria haver de fer front a accions legals si persistia en la seva actitud de convidar Griffin. La BBC, a través del seu director general, Mark Thompson, ha rebutjat de moment els qualificatius llançats sobre el BNP i afirma que “segueix sent obligació de la BBC controlar i demanar comptes a tots els representants elegits i fer – ho amb la deguda imparcialitat”, segons la carta amb què va contestar a Hain.

Ningú no està defensant les menyspreables idees que mouen els militants del BNP, un partit racista i xenòfob hereu del Front Nacional Britànic, formació molt violenta de finals dels setanta i principis dels vuitanta. El que està en discussió és el dret que té el BNP a defensar – les públicament i la capacitat de la BBC de preguntar i debatre aquestes qüestions amb altres polítics presents. Demà al vespre, a més de Huhne, també hi haurà el ministre de Justícia del govern Brown, Jack Straw.

Encara no s’ha dit la darrera paraula, però. Ahir el consell de govern de la BBC, el BBC Trust, sotmetia a consideració la invitació a Griffin i al BNP de participar al Question time.

Si fa cinc dies el BNP era notícia perquè un tribunal li ordenava revisar en el termini de tres mesos els seus estatuts – que prohibeixen la militància a persones no blanques – , ahir, a més de la polèmica sobre el Question time, en saltaven dues més que esquitxen de ple el partit.

La primera, provocada per un grup d’exoficials de l’exèrcit britànic d’alta graduació que protestaven per l’apropiació indeguda, per part del BNP, de símbols de les forces armades, fotografies, imatges de batalles i fins i tot de l’efígie de l’exprimer ministre Winston Churchill. Segons els exmilitars, el BNP malmet la reputació de l’exèrcit, ja que “segresta el bon nom de la Gran Bretanya militar”.

Pressió social

La segona polèmica del dia entorn del BNP va esclatar quan es va conèixer la publicació, en la web Wikileaks, d’un llistat presumptament autèntic de militants del BNP amb diverses dades personals.

Wikileaks és una web anònima, suposadament amb domini a Alemanya, que divulga informació sensible de tota mena. Nick Griffin es va afanyar a assegurar ahir a la tarda que tot plegat es tractava d’una “falsificació”. El que certament no ho és, però, és la pressió a què s’està sotmetent el BNP des de diferents sectors de la societat britànica.