Llogar un pis a immigrants, portar el fill a una escola on hi ha molts fills de famílies immigrants i viure en un edifici on la majoria de veïns són immigrants són les situacions que generen més rebuig a la població autòctona en la seva relació amb el col·lectiu d'estrangers. De totes maneres, el 80% de catalans asseguren que no tenen cap problema de tenir immigrants com a companys de feina o de classe; el 76% troben bé que els seus fills duguin a casa amics immigrants i el 72% accepten que un immigrant sigui el seu cap. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi Percepcions sobre la immigració a Catalunya, que prepara la Fundació Jaume Bofill.

La intenció és fer un retrat de les actituds de la població davant de la immigració a partir de dades del Panel de Desigualtats de Catalunya (PaD) i també de les enquestes del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques). Tot i que alguns estudis, elaborats sobretot en l'àmbit estatal, han cridat l'atenció sobre l'augment d'actituds de rebuig davant dels estrangers, el de la Jaume Bofill, dirigit per Mónica Méndez Lago, assenyala que són encara actituds més positives que en molts d'altres països europeus.

Equiparació de drets

Així, els catalans es mostren clarament favorables a l'equiparació de drets dels estrangers instal·lats aquí: el 82%, per exemple, es manifesten d'acord o molt d'acord que no hi hagi desigualtats de drets per qüestió d'origen. Estan una mica per sobre del que pensen els espanyols, on el percentatge és del 80%. A més, quan es planteja recórrer a l'expulsió si un immigrant es queda sense feina, només el 25% hi estan a favor, mentre que el 70% sí que es mostren a favor de l'expulsió quan la persona ha comès un delicte greu.

De totes maneres, tornant a les relacions de convivència, a aquesta opció de tolerància s'hi comencen a posar reserves: el 55% reconeixen que no llogarien un pis a un immigrant, i la meitat (49%) es neguen a escolaritzar els seus fills en un centre on el percentatge d'immigrants és molt alt. En la mateixa línia, el 44% no volen viure en un edifici on la majoria de veïns siguin estrangers i el 45% en un barri gueto, és a dir, amb una concentració que es pugui considerar excessiva d'immigració. Aquests són els elements que generen més rebuig, mentre que quan es tracta d'estudiar o treballar ja hi ha més acceptació.

Políticament correcte

L'autora de l'estudi, Mónica Méndez Lago, de totes maneres, adverteix que en una enquesta referida a la immigració sempre s'ha de tenir en compte que hi ha qui la respon des del punt de vista políticament correcte i pot estar esbiaixada respecte a la realitat.

En l'apartat referit a les actituds en relació amb la convivència de múltiples cultures, s'evidencia la contundència dels catalans en contra de les postures assimilacionistes, és a dir, no es creu necessari que els nouvinguts oblidin del tot els seus orígens. Vuit de cada deu enquestats consideren millor que els immigrants mantinguin la seva llengua i alguns dels seus costums, mentre aprenen la llengua catalana i s'adapten a la nova societat. Les postures assimilacionistes tenen el suport del 16% de catalans.

Tant els partidaris de la multiculturalitat com els de l'assimilacionisme creuen que parlar català és el factor més rellevant per considerar que un immigrant està integrat. Després de l'adopció de la llengua del país d'acollida, es valora també treballar i compartir comportaments i costums de la nova societat.

Curiosament, els aspectes que menys valoren els autòctons a l'hora de mesurar la integració d'un col·lectiu estranger és com vesteixen, si aconsegueixen la nacionalitat espanyola, si tenen dret a vot o si han renunciat a la seva cultura i tradicions.

Tenint en compte que actualment més d'1,1 milions de les persones que viuen a Catalunya són estrangeres (això vol dir el 15% de la població), l'estudi de la Fundació Jaume Bofill recorda que la immigració s'ha situat els últims anys entre els principals problemes dels catalans, al costat d'aspectes com l'accés a l'habitatge o la faltat d'infraestructures i transports. De totes maneres també es refereix a un estudi del CIS del 2008 on es reflectia que la majoria dels catalans associen en primer lloc la immigració amb la necessitat de venir a treballar i només una minoria amb la delinqüència i la inseguretat.

Lligada al món laboral

Pel que fa a les polítiques migratòries, l'estudi indica una preferència de la població perquè l'entrada d'estrangers vagi lligada al mercat de treball, és a dir, que es pot interpretar que la immigració no aconsegueix treure's l'etiqueta de mà d'obra. Vuit de cada deu catalans opinen així, al costat d'opcions molt minoritàries com la de permetre l'entrada amb pocs obstacles o, a l'altre extrem, la de posar - los molts obstacles, que tenen el suport del 7% dels enquestats.

A la pregunta de què s'ha de valorar a l'hora de permetre l'entrada d'un estranger, la primera resposta és que estigui disposat a adoptar el sistema de vida d'aquí i la segona que tingui qualificació laboral. Aspectes com la raça, la posició econòmica o la religió, com a mínim a l'hora de respondre a una enquesta, són els menys valorats.