Bitllets només de tornada

IMMIGRACIÓ

Avui, Sònia Pau, 12-09-2009
El retorn d’immigrants dobla la venda de passatges d’avió únicament d’anada Es nota sobretot en els vols a Bolívia, Perú i Colòmbia
El fenomen va ser més fort entre els mesos de gener i abril

N'hi ha molts que pregunten sobre les ajudes per al retorn, alguns fan càlculs de si els surt a compte capitalitzar l'atur i acollir - se al pla de retorn voluntari del govern espanyol, molts d'altres marxen sense cap possibilitat de beneficiar - se d'una ajuda o bé envien els fills amb els avis per retallar despeses. El col·lectiu d'immigrants és evidentment un dels més afectats per la crisi - un de cada tres treballadors estrangers s'ha quedat a l'atur - , però la realitat demostra que la tornada és sempre l'última opció. Difícil de mesurar és aquesta operació retorn. El que sí que està passant és que les companyies aèries han augmentat la venda de bitllets només d'anada a Bolívia, Colòmbia i el Perú.

La companyia aèria Aero Sur, per exemple, calcula que si l'any passat els bitllets a Bolívia només d'anada significaven el 20% de les vendes, aquest any arriben al 40%. "Ara la facturació dels passatges només d'anada ha tornat a baixar una mica, però entre el gener i l'abril s'hi va notar un important augment", explica el gerent de vendes d'Aero Sur a Madrid, Emilio Álvarez. Més d'un 20% dels bitllets de la companyia, que té quatre vols setmanals a La Paz, la capital boliviana, són adquirits des de Catalunya.

Un de cada quatre

L'agència Taunus de Barcelona, especialitzada en clients llatinoamericans, també corrobora l'increment de la venda de bitllets d'un sol sentit: "No és que hagin passat a significar el 80% del total, però sí que abans en veníem un 15% i ara ja representen el 25%", indica Pedro García, un dels responsables de Taunus. O sigui, un de cada quatre.

De totes maneres, "en la majoria de casos no és un adéu per sempre", matisa García. Pels comentaris que fan els compradors, molts s'han quedat sense feina, tenen sis mesos d'atur i van a provar com els va la vida al lloc on van néixer. "Això no vol dir - insisteix - que d'aquí a un temps no decideixin tornar".

Álvarez coincideix que la pèrdua de la feina és el punt d'inflexió que fa que un immigrant es plantegi marxar. La situació s'agreuja quan no es tenen papers. Per la seva feina s'ha trobat amb situacions de tot tipus. "Els números són clars - diu - . Si un bolivià ha pogut estalviar 4.000 o 5.000 euros mentre treballava, pot plantejar - se tornar a la seva pàtria, perquè segurament allà, on els sous estan una mica per sobre dels 100 euros al mes, podrà viure dos anys amb els estalvis".

També per la situació del mercat laboral, són més homes els que se'n tornen. Simplement perquè a la construcció és on s'han perdut més llocs de treball. El sector del servei domèstic, en canvi, aguanta més, tot i que en molts casos s'han precaritzat els sous i les condicions laborals.

A més d'Aero Sur, Avianca i Air Comet, que viatgen a Colòmbia, el Perú i l'Equador, també han notat una sensible pujada dels passatgers només d'anada. "Allà saben que tenen el suport de la família i intenten començar una nova vida", explica el gerent de vendes d'Aero Sur.

Opció vàlida per a alguns

L'investigador Miguel Pajares deixa clar a l'estudi Immigració i mercat de treball 2009 que "el retorn és una opció vàlida per a molts immigrants, però no per a la majoria". "L'agreujament de les dificultats als països d'origen fa difícil un retorn massiu", argumenta. En el mateix sentit, el president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), Javier García Bonomi, adverteix que molts immigrants pateixen la crisi aquí, però també la patirien al seu país d'origen, on la situació econòmica i política sol ser encara més complicada.

De tota manera, hi ha persones que arriben a unes situacions tan extremes que recuperar el seu lloc d'origen i el suport de la família que hi van deixar és l'únic camí. Per això les peticions per accedir al programa d'ajuda al retorn voluntari - el conegut com a retorn humanitari perquè per acollir - s'hi cal un informe social - que gestionen la secretaria per a la Immigració, Creu Roja i Càritas no deixen de créixer. L'any passat se'n van beneficiar 255 persones - sobretot homes d'uns 37 anys de Bolívia, Hondures i l'Argentina - , mentre que el 2007 havien estat 148.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)