Què va veure Jesús en les prostitutes per dir el que va dir: que ens passaran davant en el Regne del Cel? La idea transversal de la predicació de Jesús és l’amor al proïsme, entès com l’única manera possible d’estimar Déu. Qui no estima el proïsme no pot dir que estima Déu, per molt que l’invoqui contínuament. Déu és Pare. I com a tal, Déu no suporta el sofriment dels seus fills. Aquesta és la idea central de la Teologia de l’Alliberament: desterrar la injustícia estructural del món, que en un moment determinat ens pot afectar a tots, però que afecta de manera permanent els més desafavorits: els pobres i els marginats de la societat. Aquests foren els destinataris principals de l’interès reformista de Jesús. La seva atenció se centra en ells. I tot el Sermó de la Muntanya, amb la proclamació de les benaurances, n’és el màxim exponent. La preferència de Jesús no deixa lloc a dubtes: primer els que sofreixen. I així és com ho va interpretar Pier Paolo Pasolini en la seva personal versió de la vida de Jesús – Il vangelo secondo Matteo (1964) – , que va aixecar tanta polseguera, però que també va obrir els ulls de moltíssima gent. Joan XXIII no va tenir cap empatx de felicitar Pasolini, a qui va rebre en audiència privada. És bo deixar clar – sempre – de quina banda estem. Si estem de la banda dels que sofreixen per poder sobreviure, hem d’estar en contra dels que fan sofrir. En aquest cas concret, hem d’estar en contra dels proxenetes, els que es dediquen al tràfic de blanques i sobretot els que es dediquen a l’explotació de menors. Menors d’edat i menors en el sentit social de la paraula: persones que no compten per a ben res. Són aquestes les que sovint es veuen forçades a vendre el seu cos per gaudir, com a mínim, d’un sostre. I aquí és on entren en escena els que jo anomeno els altres proxenetes: els que es dediquen de ple al negoci de llogar pisos a preus inassequibles, pisos que el que disposa de diners no els voldria ni regalats. D’aquest altre ofici tan antic – el propietari usurer – no en parlem mai. I jo penso fer – ho aviat. Perquè estic convençut que forma part del problema. Si es fes un cens seriós de la situació social de les prostitutes, trobaríem que la majoria són immigrants, i que a més de deure diners al proxeneta que els va facilitar el viatge, deuen diners al proxeneta que els va facilitar el pis.