Barcelona

La recent onada de pasteres arribades a les nostres costes m’ha fet pensar en la coneguda faula del savi que només se sustentava d’unes herbes que agafava, i tan miserable se sentia que un dia es va preguntar si hi hauria algú altre més pobre i trist que ell. Va trobar la resposta veient que darrere seu un altre savi agafava les fulles que ell llençava. Com deu ser la situació d’aquests immigrants en els seus països d’origen que s’atreveixen a arriscar tot el que tenen i a morir en la travessia, amb l’esperança d’arribar a un país on, a pesar de la crisi, puguin alimentar – se de les engrunes sobrants. Qualsevol ésser humà té un dret primordial a treballar, guanyar – se la vida i sostenir la seva família, i també té el dret a emigrar a un altre país si en el seu no pot satisfer aquestes necessitats bàsiques. És bo que ho tinguem en compte en lamentar – nos de la crisi: hi ha qui està pitjor que nosaltres. Espanya, que tant es beneficia d’una immigració rica i temporal com és el turisme, té també el deure d’acollir la immigració, amb crisi o sense crisi. Una altra cosa és la necessitat de regular – ho adequadament.

Lluís Esquena Romaguera