Arran de la polèmica desfermada per la celebració d’una manifestació ultra el mateix dia de la consulta per l’autodeterminació a Arenys de Munt, l’exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena va defensar ahir l’aplicació de la llei de partits a Falange Española de las JONS. El jurista va afirmar que la llei deixa clar que s’han d’il·legalitzar aquelles formacions que “donen empara a actes violents i tampoc els condemnen” i els falangistes complirien, a parer seu, aquests requisits. L’objectiu de la llei de partits, aprovada el 2002 amb el suport de PSOE, PP, CiU, Coalició Canària i el Partit Andalusista, és garantir el funcionament del sistema democràtic “impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de les bandes terroristes”.

Tot i que la formació falangista critica les actituds xenòfobes d’altres partits d’ultradreta, Tena remarca que “sí que qüestiona el sistema democràtic en reivindicar el totalitarisme”. Curiosament, el partit que va fundar José Antonio Primo de Rivera reclama la “il·legalització de tots els partits separatistes, siguin o no violents, perquè el separatisme és un crim contra Espanya” en els seus principis ideològics.

L’exvocal del CGPJ considera que si no s’emprenen accions legals contra aquesta mena de partits és per “manca de voluntat política i judicial”. Tena explica que només la fiscalia, com el Congrés i el Senat, i el govern espanyol poden reclamar la seva il·legalització, però “no ho fan perquè no hi tenen cap interès”.