CANVI Un de cada sis membres del nou Parlament Europeu, que es constitueix avui, és euròfob, ultradretà o populista CAP El polonès Buzek serà el primer president de la cambra procedent de l’Est

L’euroescepticisme no era cap fantasma i el temut desembarcament d’eurodiputats ultres es produirà avui en el primer ple a Estrasburg després del terratrèmol electoral del 7 de juny. Euròfobs, ultradretans, antisistema i populistes de tota mena ocuparan 120 dels 736 escons del nou Parlament Europeu, és a dir, que un de cada sis membres serà extremista i intentarà boicotejar qualsevol pas endavant en la construcció europea. Faran molt soroll, però per a no res, perquè l’aclaparadora majoria europeista impedirà que segrestin la cambra.

L’exprimer ministre polonès Jerzy Buzek (conservador) serà elegit aquest matí president de l’Eurocambra amb el suport dels socialistes i dels liberals. Buzek, que va governar Polònia entre el 1997 i el 2001 i va militar a Solidaritat, es convertirà així en el primer president del Parlament Europeu procedent de l’altre costat del Teló d’Acer. Per això, fins i tot els Verds votaran a favor de la seva investidura. Buzek manarà a Estrasburg la primera meitat de la legislatura, mentre que els últims dos anys i mig el substituirà el socialista Martin Schultz o el liberal Graham Watson.

Pressió de Berlusconi

El conservador italià Mario Mauro també optava a la presidència de l’Eurocambra, però va retirar la seva candidatura per evitar dividir els populars.

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, es pensa cobrar aquesta renúncia i ja ha deixat ben clar als seus homòlegs que, a canvi, vol tenir un comissari de pes o la presidència de l’Eurogrup (els països de la zona euro): el luxemburguès Jean – Claude Juncker acaba mandat d’aquí a un any i mig i el Cavaliere vol que el substitueixi el ministre d’Economia italià, Giulio Tremonti. L’únic candidat alternatiu a Buzek, testimonial, serà Eva Britt Svensson, candidata de l’Esquerra Unitària Europea, que, paradoxalment, reivindica que Suècia abandoni la UE.

A populars (265 escons), socialistes (184), liberals (84) i verds (55) no els serà gaire difícil desactivar els euroescèptics, que seran incapaços de posar – se d’acord en gairebé res. D’entrada, no compartiran un mateix grup parlamentari: com podrien conviure els xenòfobs eslovacs antihongaresos amb l’extrema dreta hongaresa, que reclama recuperar el territori de la Gran Hongria perdut amb la dissolució de l’Imperi Austrohongarès?

Un total de 55 d’aquests euroescèptics han creat el grup Conservadors i Reformistes Europeus, 30, Europa de la Llibertat i la Democràcia, i la resta aniran per lliure o s’inscriuran en altres grups. Els tories britànics s’han escindit del Partit Popular Europeu, controlat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, per abraçar – se als eurodiputats polonesos dels bessons Kaczynski, entre d’altres. Aquesta aliança serà el quart grup més nombrós de l’Eurocambra, empatats a 55 escons amb els Verds, i reivindicaran una “reforma urgent de la UE basada en l’eurorealisme, la transparència, la responsabilitat i la democràcia”, a l’espera que David Cameron, el líder conservador britànic, faci fora Gordon Brown del 10 de Downing Street i dinamiti el Tractat de Lisboa.

Referèndum irlandès

La xenòfoba Lliga Nord d’Umberto Bossi, que promet encara més mà dura contra els sensepapers, compartirà escons amb el Partit per la Independència del Regne Unit. Tots dos han estat el tercer partit més votat als seus països i sumaran esforços amb ultranacionalistes danesos, de Finlàndia, França, Grècia, Holanda i Eslovàquia.

“Farem el possible en el segon referèndum [sobre el Tractat de Lisboa] perquè els irlandesos entenguin que les suposades garanties que els han donat [els altres Estats de la UE] són paper mullat; Barroso i els seus socis no entenen la paraula no”, amenaça Nigel Farage, copresident d’aquest nou grup, Europa de la Llibertat i la Democràcia, que es tornarà a disfressar de gallina si els Vint – i – set són tan “covards per no sotmetre l’Eurotractat a referèndum”.