Noves formes de vida ‘ciutadana’ en l’àmbit rural

Un estudi trenca els tòpics de viure als pobles i constata la fi de la despoblació rural

Comunicacions, serveis o habitatges assequibles, claus per al desenvolupament

La gent de poble ja no és el que era. S'han trencat els tòpics de gent amb poca cultura, amb boina fins i tot, i que només sabien de bestiar i conreus. Ara les persones que viuen al món rural són rururbans o ciutadans comarcals, és a dir, que la seva forma de vida és de ciutat o urbana, incloent aspectes com l'ús d'internet, les discoteques o el consum de drogues; però amb les característiques pròpies de viure en amplis espais i estratègics pel que fa a energia i aigua o de disponibilitat de sòl. Això és el que demostra l'Atles de la nova ruralitat, coordinat pel professor del departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL), Ignasi Aldomà, i editat per la Fundació del Món Rural.

"En els darrers 30 anys hi ha hagut grans canvis que han modificat les formes de vida del món rural i la nova ruralitat és fonamentalment urbana", afirma Aldomà. El canvi es deu a les comunicacions, els serveis, l'accés a l'educació i a les noves tecnologies i l'esclat d'alguns elements que han portat els pobles a guanyar població i renda gràcies a noves oportunitats, com són el turisme (sobretot al Pirineu), preus més assequibles de l'habitatge o el declivi industrial a l'àrea metropolitana.

El món rural té a favor la qualitat de vida i la tranquil·litat que ofereix com a principal factor i així ho reflecteixen les enquestes de satisfacció. Un factor que es compensa amb la mobilitat i que obliga a moure's per accedir encara avui a molts serveis, sobretot especialitzats (cultura, sanitaris?), que per qüestions de redistribució de riquesa en funció de la població i no de territori no arriben als pobles.

El món rural guanya població, sobretot a partir de 1981, mentre que els municipis del Barcelonès en van començar a perdre a favor de les seves corones metropolitanes més exteriors. Amb el canvi de mil·lenni, la immigració estrangera provoca el creixement poblacional, metropolità i rural, equiparable a les migracions dels anys 60 procedents del sud d'Espanya. Del 2001 al 2007, l'àrea metropolitana obté una taxa de creixement anual del 2,33, que és del 6,36 a les comarques gironines, del 7,72 a les del Camp de Tarragona, 2,69 a les Terres de l'Ebre, del 2,70 a Ponent, 3,56 a les comarques centrals i del 3,53 al Pirineu. Tot plegat ha provocat que la renda i el PIB s'hagi igualat al país. Fins i tot, l'estadística de la renda familiar comarcal situa la Catalunya interior i rural com a més rica que la metropolitana.

I és que hi ha activitats que han variat la ruralitat, i han generat població i riquesa, com pot ser la neu al Pirineu, el vi al Priorat, la indústria del moble al Montsià o la Corporació Agroalimentària Guissona a la Segarra. El sector agrari predomina encara al món rural, tot i que a la baixa, però modernitzant - se i convertint - se més en una empresa que en una explotació familiar.