L'arma de la provocació

Regne Unit

Avui, Quim Aranda, 12-07-2009

ALERTA · La policia de Londres avisa de l’augment del risc d’atacs de l’extrema dreta britànica contra les minories racials i religioses per trencar la convivència ODI · La crisi fa que el discurs xenòfob tingui cada cop més ressò, com s’ha vist a les eleccions europees, i que creixi el perill d’un esclat de violència

La provocació com a arma. És l’advertiment que ha llançat la policia britànica sobre l’increment de les possibilitats d’un atac de l’extrema dreta contra les minories racials, en especial contra membres de la comunitat musulmana, uns 2,5 milions de persones dels més de 60 milions que viuen actualment al Regne Unit. L’objectiu? Destruir la convivència entre comunitats.

Un atac aleatori i molt violent, segons aquesta hipòtesi, podria generar un efecte de reacció que, al seu torn, originaria la contrareacció, i es generalitzaria el conflicte en amplis extractes de la societat, com ja ha passat algunes atres vegades. A la pràctica, Scotland Yard afirma que el país viu un fràgil equilibri multicultural i fins i tot una acció aïllada pot desencadenar greus aldarulls. La setmana passada, oficials de la secció antiterrorista de la Policia Metropolitana de Londres es van entrevistar amb membres del Fòrum per a la Seguretat dels Musulmans. El comandant Shaun Sawyer els va assegurar: “Em temo que hi haurà un atac que causarà pèrdua de vides humanes o lesions entre membres d’una comunitat”.

L’alarma de la policia és el resultat de la consulta feta pel nou cap del cos, sir Paul Stephenson, que, en ser nomenat al gener, va demanar una avaluació d’aquest risc. La conclusió oficial és que la crisi econòmica fa “molt més probable” un cop d’aquestes característiques. “Hi ha una possibilitat d’augment de la violència de l’extrema dreta. Hi ha una tendència”, assegurava una altra font d’alt nivell dins de Scotland Yard. I afegia: “Aquesta extrema dreta violenta s’alimenta de persones a les quals no els agrada la immigració o l’islam, o tots dos fenòmens”. També preocupa el “ressorgiment de l’antisemitisme”.

El parer de la policia no s’allunya gens del temor d’alguns membres de la comunitat musulmana. Mohammed Abu Kalama, portaveu del Fòrum per a la Seguretat dels Musulmans, ha denunciat l’augment d’atacs contra mesquites i centres islàmics: “Rebem moltes trucades de les comunitats que se senten vulnerables, sobretot on som minoria”.

Una de les dificultats per afrontar els potencials problemes és la gran dispersió de la comunitat musulmana i, alhora, l’alt nivell de concentració en àrees de Londres o de ciutats com Luton, Bradford i Birmingham. Això fa que sigui gairebé impossible protegir tots els centres islàmics. A més, si es produís un xoc en un barri com Newham, a l’est de Londres, on la relació entre població musulmana i no musulmana és del 50%, contenir l’esclat seria “molt complicat”, creu la policia.

Hi ha antecedents preocupants. La primavera de 1999 David Copeland, terrorista del grup nazi Moviment Nacional Socialista Britànic, va causar tres morts en fer esclatar tres bombes amb 4.500 claus cadascuna en uns quants indrets de Londres, en només dues setmanes. Copeland, ara empresonat, va atacar la comunitat negra de Brixton (sud), la musulmana de Brick Lane (est) i un club gai del centre de la capital.

Dos anys després, entre juny i juliol de 2001, es van produir els disturbis racials més greus de la història recent del Regne Unit, que van tenir d’epicentre la ciutat de Bradford, a Yorkshire, al nord – est d’Anglaterra. Milions de lliures en desperfectes i més de 150 detinguts en va ser el balanç. Justament en aquest districte el Partit Nacional Britànic (BNP), d’ideologia feixista, acaba de guanyar un dels dos escons que per primer cop ha obtingut a les eleccions europees. Aquest territori, i en general tot el nord d’Anglaterra, molt tocat per la crisi, és vist com una zona on la intolerància religiosa i el rebuig als immigrants són moneda corrent. El BNP, de fet, en fa bandera.

¿És qüestió de temps que reaparegui la violència com creu la policia? El que sembla segur és que ara pot ser més greu, perquè des dels atemptats islamistes de Londres del 7 de juliol de 2005 la comunitat musulmana viu sota permanent vigilància i ara potser també sota permanent amenaça. A més, l’actual espiral de baixes de soldats britànics a l’Afganistan pot alimentar l’odi contra els musulmans.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)