El centre cívic del barri de Can Folguera a Santa Perpètua de Mogoda, el dia 4 de juny, a dos quarts de vuit. El tema de la xerrada: La bona convivència. Hi ha una quarantena de persones a la sala, incloent – hi un grapat de veïns exestrangers: gambians, marroquins i colombians, principalment. Entro a sac en el tema del racisme, atès que sospito, en el fons del fons, que si no n’hi hagués a Can Folguera, no s’hi hauria organitzat una xerrada com aquesta. Primer miro de definir el racisme tan bé com puc, com la convicció que una determinada gent té tot de característiques negatives perquè té el fenotip que té, cosa que la fa, en bloc, menys humana i per tant indesitjable. Una senyora comenta, a propòsit, que una amiga seva no para de queixar – se del xivarri que fan els “moros” quan surten de la mesquita al cap del carrer, però no es queixa pas gens del xivarri, força més sorollós, dels parroquians de l’església del costat en sortir de missa. Vet aquí algú que li ha vist el llautó, al famós racisme de “sentit comú” (aprofitat amb gust, per cert, per segons quins polítics del país). Els assistents de pell fosca, noto, s’ho escolten tot amb un posat caut. Tot seguit ve el contrapunt: una altra senyora – d’edat i aparença similar a la primera – que afirma que els immigrants no tenen pas el dret de dir – nos com ens hem de comportar a casa nostra. Com que no se me n’acut cap cas concret, d’això, li’n demano un. I repeteix la seva afirmació, paraula per paraula, sense afegir – hi res més. Vet aquí algú que es considera víctima d’una invasió gens subtil. Seria interessant saber amb quina de les dues la majoria de catalans s’identificarien més. Una cosa sí que és segura: si aquestes dues senyores visquessin a la mateixa escala, tindrien uns problemes de convivència prou greus.