ORATORIS · Una cinquantena de centres de culte participen en la difusió CURIOSOS · La majoria dels visitants s’interessen per detalls de les pregàries IMAMS · El Consell Islàmic treballa per afavorir la integració

Per què es treuen les sabates? Com és que hi ha dutxes? O per què les dones no poden resar amb els homes? Són algunes de les preguntes que feien ahir les desenes de curiosos que es van apropar a la mesquita del carrer del Montseny de Girona aprofitant la jornada de portes obertes organitzada per les Comunitats de Musulmans de Catalunya. Els visitants eren rebuts amb menjar típic dels països islàmics i amb un cartell escrit en àrab i castellà en què es demanava que es traguessin les sabates. “La mesquita és un lloc pur, per això s’hi ha d’entrar sense calçat”, explica un dels fidels. Entre els curiosos hi havia practicants d’altres religions, com catòlics i evangalistes, i musulmans que solen anar a les altres cinc mesquites que hi ha entre la zona de Girona i Salt.

A l’interior del recinte sagrat criden l’atenció les aixetes i dutxes repartides per diferents punts. “Els que s’acaben de llevar, hagin mantingut relacions sexuals o hagin anat al lavabo, s’han de rentar abans d’orar per purificar – se”, puntualitza. En total fan cinc pregàries cada dia d’uns deu minuts de durada. Sis rellotges penjats a la paret indiquen a quines hores es fan. La primera és a dos quarts de sis del matí i l’última cap a les deu del vespre, tot i que a l’hivern sol ser més aviat. Normalment hi ha una setantena d’homes, excepte els divendres, en què se superen els 200 perquè als països de religió islàmica és festiu. L’imam, que sempre ocupa el mateix lloc, és l’encarregat de “dirigir” l’oració que es fa de cara a la Meca. Un cop acabada, els qui ho vulguin es poden quedar a rellegir fragments de les desenes d’exemplars de l’Alcorà que hi ha repartits per la mesquita. “En tenim un en castellà perquè els d’aquí el puguin entendre”, explica. La majoria, però, marxa de seguida perquè ha de tornar a la feina.

Sortir de l’enclavament

“Tenim la impressió que, tot i que és un tema lent, aquestes jornades realment sí que van trencant barreres i fan que la gent dels barris de sempre trenquin la imatge més negra que tenia dels musulmans, com a gent que no sap res del que passa aquí i que va a la seva, i comencin a veure’ns com a gent integrada”, assegura Jamal El Ataouaki, portaveu del Consell Islàmic de Catalunya. En Jamal explica que la iniciativa és molt positiva per potenciar l’entesa entre les comunitats i és un punt més en el diàleg interreligiós que, des de tantes entitats (entre les quals el Consell Islàmic), s’impulsa a Catalunya.

Les jornades van néixer el 2005, un any després que es fes a Barcelona, i per iniciativa del Consell Islàmic, el primer congrés d’imams i presidents de mesquites de Catalunya, que es van comprometre a obrir un dia l’any les mesquites a tothom. La iniciativa “ha contribuït a treure els oratoris islàmics del seu enclavament tancat i ensenyar la realitat sana d’aquests centres de culte” i també “el problema dels espais reduïts i la precarietat”. Les jornades són un èxit. Ho diuen també les xifres. Ara fa quatre anys, quan es van començar a fer, eren 20 o 25 mesquites les que es van afegir a la iniciativa. Aquest any són més de cinquanta les comunitats que s’hi han adherit. “Per nosaltres és molt positiu que la gent del barri vingui a veure’ns i ens pregunti per les nostres creences i pel que no entén i els ho puguem explicar”, diu Jamal El Ataouaki.