Fa set anys, per la diada de Joana d’Arc, cinquanta mil persones van desfilar sota l’estàtua eqüestre de l’heroïna en la festa anual del Front Nacional. Jean – Marie Le Pen acabava de derrotar Lionel Jospin i encarava la segona volta de les presidencials franceses contra Jacques Chirac. El vell líder va fer el discurs de la seva vida, en plena eufòria ultra, decretant el retorn a una França catòlica i singular. Tot això davant la perplexitat de la majoria dels francesos i, en general, del món sencer.

Aquest divendres, el mateix Le Pen s’ha enfilat a la tarima davant l’últim miler de fidels per insistir, durant una hora sencera – el Menhir, com sempre, en plena forma – que “França ja no és França” i que “hem perdut el nivell adquisitiu. Hem de comprar el menjar als supermercats barats i la roba al mercat d’ocasió d’internet”. I, segons ell, tot això encara empitjorarà a causa de la immigració.

Últimament, les enquestes no són benèvoles amb els partits ultres europeus. L’amenaça de la immigració ha deixat de ser un bon argument electoral i qui més qui menys pateix pel seu lloc de treball, si és que no l’ha perdut. Les societats occidentals han descobert que qui amenaçava els seus ingressos i el seu futur eren els banquers i no pas els que venien a treballar.