SUPORT · Un centenar d’immigrants de l’Hospitalet busquen ajut a l’Ajuntament per tornar al seu país INTEGRATS · Els marroquins són l’exemple que els que estan prou assentats no opten pel retorn

Els humans acostumen a viure en el lloc de naixença. Allà treballen i tenen el suport dels éssers estimats. Quan el manteniment de la família no es pot garantir és quan s’ha de buscar el futur en altres indrets. Toca emigrar. Habitualment en el nou territori d’acollida s’hi estan indefinidament i només uns quants, un cop jubilats, tornen al lloc d’origen per afrontar els darrers anys de les seves vides. Això és el que està passant a Catalunya amb els immigrants d’altres zones de l’Estat, i això és el que podria passar amb la nova immigració sobretot llatinoamericana. Però la greu crisi econòmica fa que molts es plantegin el retorn als seus països abans del que desitjarien. La manca de feina, la impossibilitat de pagar l’habitatge i sobretot la falta de l’aixopluc i l’estimació de la família en són els factors decisius.

L’Hospitalet de Llobregat n’és un exemple. Amb una població estrangera de més de 67.000 persones, cosa que representa un 24% dels 267.000 habitants de la ciutat, aquests darrers mesos un centenar d’immigrants s’han acostat fins a les oficines de Benestar Social del consistori per demanar ajut per tornar als seus països. Majoritàriament es tracta de gent “que ha perdut la feina, no veu possibilitat de trobar – ne, ha treballat en l’economia submergida, no pot mantenir l’habitatge i tampoc té recursos per pagar – se el bitllet de tornada”, explica la tinenta d’alcalde de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Dolors Fernández. Assegura però que el cas de la seva ciutat no és aïllat, ja que “és una constant en les ciutats del voltant i el nombre de peticions va en funció del percentatge de població immigrant que és té”.

Del centenar d’immigrants que han demanat ajut per tornar la majoria són dones amb nens i famílies senceres. Bàsicament de nacionalitat equatoriana i boliviana, els dos principals col·lectius de la ciutat. No hi ha cap petició de marroquins “perquè els que són aquí ja són de tercera generació, estan molt establerts i compten amb el suport de la família”, assegura Fernández.

Quan a l’Hospitalet es troben amb aquestes peticions els envien a la secretaria per a la Immigració de la Generalitat, que és qui té competència en aquests casos. “Nosaltres no els podem pagar el bitllet”, explica la regidora hospitalenca, a qui li consta que almenys una trentena de persones que han adreçat allà han pogut tornar als seus països. “Sabem que els paguen el bitllet i els donen un mínim de diners de butxaca per poder fer el viatge de tornada”, diu.

La majoria de població d’origen estranger es concentra al nord de l’Hospitalet. Així, en barris com la Torrassa, Pubilla Cases o les Planes el percentatge d’immigrants arriba al 37%, mentre que a la Florida és del 34%.