Bakebba Jikine Jawara, un gambià de 48 anys establert a Sant Celoni (Vallès Oriental), va fundar el 1996 el Grup d’Immigrants del Baix Montseny (Grimm), que s’ha convertit en una activa plataforma de cooperació amb l’Àfrica subsahariana.

Amb el finançament del mateix Ajuntament de Sant Celoni i d’altres institucions públiques, el Grimm ha perforat pous d’aigua a Sakalh (Senegal) que han servit per regar camps, abeurar el bestiar i satisfer el consum humà. Han proveït les comunitats de molins de gra i l’any passat van comprar un tractor per treballar una plantació d’arròs, també a Sakalh. A Gabissara (Gàmbia), van ajudar a construir un centre de salut gràcies a una subvenció de la Fundació La Caixa.

Tots els projectes que ha impulsat Bakebba i el Grimm tenen un denominador comú: ajudar el medi rural a sortir de la misèria i del retard material i tecnològic que pateix.

“Quan parlem de desenvolupament rural, no parlem únicament de l’agricultura, sinó del benestar general de les comunitats rurals. Parlem de temes agrícoles, però també ramaders, d’accés a l’aigua, a la salut, a l’educació… perquè tots aquests elements poden afectar la qualitat de vida de les comunitats rurals”, explica Josep Usall, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR).

El CCDR es va crear a finals del 2006 fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida. “Ens vam adonar que a Catalunya hi havia moltes mancances en formació, recerca i informació en els temes de cooperació al desenvolupament rural. Hi ha moltes ONGs que fan projectes de cooperació, però no hi ha cap titulació per formar professionals. I no es pot fer una cooperació eficient sense unes bases sòlides en formació i en coneixement de com s’ha de dur a terme aquesta tasca”, afegeix Usall.

D’aquesta necessitat en va sorgir el CCDR i la seva oferta estrella, el màster en desenvolupament i cooperació internacional, el primer títol oficial a Catalunya reconegut en l’àmbit europeu i amb un clar enfocament cap a la potenciació de l’àmbit rural. La primera promoció sortirà al juny.

La formació també és un aspecte clau en la tasca que realitza Pagesos Solidaris (PS), fundació depenent del sindicat Unió de Pagesos, que ofereix els seus serveis als temporers que vénen a Catalunya per a les campanyes de la fruita. PS intervé ja en la fase de contractació al país d’origen informant els treballadors i donant – los una primera formació.

“Identificar emprenedors socials”

Un cop a Catalunya, s’ocupa de l’acollida i d’esbrinar si hi ha emprenedors entre els nouvinguts, persones amb algun projecte al cap per al seu país. “Un cop identificats com a emprenedors socials o productius – explica Montse Rodríguez, cap de cooperació de PS – , els oferim formació” perquè puguin fer realitat el seu projecte. La formació consisteix bàsicament a dissenyar un pla d’empresa, però PS també aporta coneixements en àmbits on descobreixen mancances com agroecologia, mercat, el tema del gènere, etc.

“La nostra feina és respectar i donar eines per a l’autogestió. La gent ha de poder fer el seu projecte tal com l’ha pensat, de la millor manera possible i amb els seus recursos”, afegeix Rodríguez. Quan els migrants temporals tornen al seu país, PS busca cofinançament per als seus projectes, en una quantitat que no pot excedir el 60% del cost.

Des d’un altre vessant, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) té en marxa mitja dotzena de projectes de cooperació, entre els quals destaca el de Costa d’Ivori, destinat a cooperatives productives agroforestals de cafè i cacao.

El projecte, finançat per l’ACCD i el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), permet que organitzacions del sector empresarial català transfereixin al país africà mètodes gerencials i d’organització i tecnologia relacionats amb l’empresa privada. “L’objectiu – resumeix David Solano, director de cooperació internacional del CTFC – és millorar el sistema de producció per fer – lo més sostenible”. El repte és important ja que, com explica Solano, “a diferència de l’Amèrica Llatina, on estan més ben estructurades, a l’Àfrica les cooperatives només es dediquen normalment a millorar la sortida dels seus productes negociant els preus amb els intermediaris. Les més evolucionades parlen ja de comerç just, tenen infraestructura de maquinària per a tots els cooperativistes, etc.”. Actualment, el CTFC també té projectes a Bolívia, el Marroc, Tunísia, el Líban i Síria.