La immersió lingüística a les escoles fa trenta anys que funciona. I funciona bé. Però han canviat molt els usos lingüístics de la societat, la realitat de la immigració i fins i tot el nou rol de l’escola en el puzle educatiu dels nens i nenes. Per això, sense raonaments identitaris ni ofensives polítiques, el pla de formació de mestres per ensenyar català als nouvinguts es farà a partir d’ara a tots els cursos de primària. És necessari. És una millora per al sistema. És una eina bàsica per a la millor integració dels nouvinguts. La notícia que publiquem avui en portada és, sobretot, un pas endavant en l’àmbit de la innovació i l’adequació dels plans educatius per donar resposta a les necessitats dels alumnes. No són iguals les classes dels anys 80 que les d’avui, en una Catalunya on es parlen 250 llengües i amb nous espais d’interacció, com les 1.200 aules d’acollida necessàries davant el degoteig constant d’immigrants durant tot el curs. Per això cal ampliar fins a final de primària l’aprenentatge del català per als nouvinguts. Aquesta és l’explicació, i qui vulgui convertir – ho en una batalla política, farà un flac favor a la convivència i la qualitat educativa del país. Però, esclar, fa temps que la immersió lingüística ha deixat de ser un element d’entesa en el debat polític; el PP, Ciutadans i el nou partit de Rosa Díez malden sempre per convertir la llengua en cavall de batalla electoral, per al seu interès més immediat a les urnes. Però el mal que fan a la cohesió social a llarg termini és incalculable. En comptes d’entendre el català com la millor eina d’integració, la utilitzen per dividir – nos. Han volgut dibuixar el català com una joguina en propietat exclusiva dels que el tenim com a llengua materna. Error. El català és, també, dels nouvinguts. És la seva millor oportunitat de fer – se respectar, de demostrar que volen formar part del seu nou país. No els neguem el dret a aprendre el català. No els condemnem a viure al marge.