L’ exemple de l’escola Rosa dels Vents de la Sagrera, amb un 75% d’immigració, demostra que la immersió lingüística iniciada el 1983 serà vigent i efectiva mentre conservi la capacitat d’adaptació. Per això resulta essencial poder estendre la formació dels docents que la duen a terme a tota la primària, si cal. I és que l’aplicació del model lingüístic escolar no va preveure el seguiment del coneixement del català als anys i cursos posteriors a la inicial immersió. És llavors quan l’ús social de la llengua davalla, o topa amb murs insalvables, com el cas del cinema.

El model lingüístic sembla assegurat, malgrat els intents de generar una “guerra de llengües” dels qui reclamen l’escolarització en castellà, i el fet intrínsec que una llengua minoritària sempre està en perill de desaparició. Això sí, caldrà seguir atents a les filtracions del Tribunal Constitucional prèvies a la sentència de l’Estatut, no fos cas que una de les retallades afectés la immersió. Veient – ho venir, Montilla ja ha alertat del perill de desqualificació del model de convivència. De moment, només perdem llençols a cada filtració… La sentència s’acosta.