EXPERIÈNCIA · L’escola Rosa dels Vents, amb un alt percentatge d’immigrants, ha fet de la immersió la clau de l’èxit de la integració AMPLIACIÓ · El pla d’actualització ha servit per refrescar les bones pràctiques i estendre – les a la totalitat del claustre

“Va molt bé rellegir les lliçons, perquè ens falta temps per a la reflexió: el dia a dia se’ns menja”. Núria Casadellà, directora del CEIP Rosa dels Vents del barri barceloní de la Sagrera, afirma que en aquesta escola, amb un 75% d’immigració, no han deixat mai de practicar la immersió lingüística. El treball de la llengua, i especialment de la llengua oral, és un dels eixos conductors del seu projecte educatiu, i així consta al seu pla d’autonomia, basat en la comunicació.

La incorporació d’alumnes nouvinguts al centre és una constant al llarg de tot el curs, de manera que, si se’n vol assegurar la integració, l’alternativa només pot ser aquesta: llengua, llengua i més llengua. Treballada “des de la pràctica”, sense oblidar “el respecte per la diferència” i “tenint molt present que aquest aprenentatge té molt a veure amb les emocions i els afectes”, afirma Mercè Maure, l’assessora de llengua i cohesió social (LIC) del departament d’Educació a les escoles de la zona.

No obstant això, des de l’equip directiu es considera encertat que s’impulsi un pla que obligui a repassar els apunts de les bones pràctiques per no abaixar la guàrdia i assegurar que les rutines no han fet que se’n perdés cap pel camí. “Quan ens arriben els immigrants, de vegades tenim tendència a ensenyar – los molt a escoltar i ens oblidem que és igual d’important animar – los a parlar”, afirma Maure. Casadellà destaca, per la seva banda, la importància que els mestres del claustre puguin fer una “reflexió conjunta” al voltant de la immersió a partir d’experiències compartides, perquè durant molt de temps les estratègies “depenien molt de la bona voluntat dels professionals”.

La directora de l’escola, la cap d’estudis, l’assessora LIC i dues mestres de parvulari van participar el curs passat en els seminaris d’actualització de les tècniques d’immersió lingüística per aplicar – les a les aules dels més petits, que ara estan traslladant als mestres de 3r fins a 6è curs.

Maure explica que una part d’aquesta formació es va enfocar a la sensibilització dels docents sobre el paper de la immersió, “des del respecte per les altres llengües”. Segons aquesta experta, els anys 1980 l’impuls a aquesta metodologia va comportar en alguns casos “un cert enfrontament entre el català i el castellà” que ara “no es produeix”, en part perquè han entrat a l’escola “moltes altres llengües”. No obstant això, Casadellà no amaga que fa falta encara “molta pedagogia” dins el mateix col·lectiu, on encara es poden sentir afirmacions del tipus “aquest nen no parla res”, referides a algun alumne que no parla ni català ni castellà. “Hem hagut de pair la impotència de no entendre la llengua de l’altre”, sosté Maure.

Entorns comunicatius

Una segona part de la formació està enfocada a l’actualització de les tècniques d’immersió, però des d’un enfocament “més pragmàtic” i “menys gramaticalista” que el que va prevaldre els anys 1980, incidint molt més en la creació d’entorns comunicatius a partir de suports visuals i gestuals i dels reforços emocionals. Tenint present, també, que hi ha una dificultat afegida respecte a la immersió que es practicava fa trenta anys amb els escolars castellanoparlants, que ve donada pel fet que “ara, en molts casos, el mestre no entén la llengua dels alumnes”.

La pròpia llengua

Maure i Casadellà no dubten a afirmar que, per assegurar l’èxit de la immersió, és molt important veure de quina manera es poden integrar les llengües dels altres alumnes a l’escola. “Si una persona se sent ben rebuda en la pròpia llengua, és lògic que tingui una millor predisposició a l’hora d’aprendre’n una altra”, explica l’assessora LIC. “De vegades només cal saber dues paraules de la llengua materna de l’alumne i ja et somriu”, afegeix la directora.

Casadellà considera que l’aplicació d’aquestes estratègies no ha de reservar – se només als alumnes immigrants, sinó que cal que arribin també als autòctons. “Sovint es comet l’error de creure que el treball de la llengua oral s’ha de potenciar als centres amb molta immigració, quan hi ha alumnes catalanoparlants que arrosseguen dèficits importants d’expressió oral”, afirma.

I Maure conclou: “Fer immersió no vol dir estar a l’UCI pedagògica; és una bona teràpia per viure amb salut”.