IMATGE · El príncep Enric, tercer en la successió al tron anglès, protagonitza un nou incident que malmet la seva ‘rehabilitació’ a l’exèrcit ARGOT · Un setmanari fa públic un vídeo en què usa termes despectius per referir – se a companys d’origen pakistanès

El noi semblava reformat. I potser ho està, fins i tot, però encara ha de pagar els deutes per les festetes del passat. Després del seu pas durant unes setmanes pel més tranquil possible dels fronts de l’Afganistan a finals de 2007, la fama d’eixelebrat del príncep Enric, fill petit del príncep Carles i Diana, i tercer en la línia de successió al tron d’Anglaterra, s’havia apaivagat. A això havia contribuït el seu curs d’entrenament per a pilot d’helicòpters per integrar – se, posteriorment, en forces especials de protecció civil. Però ahir el setmanari News of the World va fer públic a la seva web un vídeo en què Enric usa termes despectius i racistes per referir – se a un company d’origen pakistanès. En la mateixa gravació, fa servir expressions gens amables contra els àrabs i els homosexuals.

Els fets es remunten al 2006, mentre romania a l’acadèmia militar de Sandhurst, i només un any després que fos severíssimament criticat per haver vestit en un festa de disfresses un uniforme de la SS nazi, amb la creu gammada. En la gravació es refereix a un company que feia el curs amb ell, un oficial de l’exèrcit del Pakistan, com “el nostre petit amic paki”. Igualment, fa servir el terme raghead quan veu un altre col·lega d’armes duent com a camuflatge un turbant: “No em fotis, sembles un raghead!”, diu Enric. Segons alguns diccionaris d’argot, raghead, traduïble literalment per cap de catifa, és un terme despectiu per referir – se, en general, als àrabs, per l’ús que en fan del turbant (rag) i pel color xocolata de la pell (head).

Les reaccions a la difusió del vídeo no es van fer esperar. Entre la classe política hi ha hagut les habituals esquinçades de vestidures. Un portaveu del Palau de St. James, residència oficial del príncep bocamoll, es disculpava en nom seu. L’exèrcit també ha lamentat la demostració de racisme d’Enric, que malmet la seva política d’integració interètnica.

La pregunta és si els seus comentaris són les inconscients paraules d’un noi ric malcriat o traspuen un sentiment més profund de tota una societat. El fet que els soldats d’origen nepalès que van lluitar a les Malvines hagin hagut de recórrer als tribunals perquè els reconeguin el dret a quedar – se a la Gran Bretanya després de llicenciar – se, dóna idea d’un mal estructural del qual Enric és una punta més de l’iceberg, tot i els esforços institucionals per combatre actituds xenòfobes.