TREBALL · Daniel Marcu es va fer autònom l’any que Romania ingressava a la UE RESTRICCIONS · La seva dona ha patit la moratòria laboral de dos anys imposada als romanesos per la Unió, que ara s’ha aixecat

Quan Romania va ingressar a la Unió Europea el gener del 2007 en Mihaita Daniel Marcu ja tenia permís de residència i de treball – ja que s’havia acollit a la regularització del 2005 – i vivia a Barcelona amb la seva dona, la Clàudia, i el seu fill Adriani. Aquell mateix any en Dani, com el coneixen els amics, es va fer autònom i això li va comportar un canvi pel que fa a la seva documentació oficial. “Em van donar el certificat de ciutadà comunitari i em van demanar que els tornés la targeta blanca. Em van dir que ja no em faria falta”, explica. La comunitat romanesa és un dels col·lectius d’immigrants més nombrosos de Catalunya (a Espanya n’hi viuen uns 700.000). Amb l’ingrés d’aquest país al club europeu “molts països de la Unió van pensar que hi vindria una onada de romanesos”, precisa. Per això es va imposar a Romania (també a Bulgària) una moratòria laboral de dos anys que suposava a la pràctica la imposició de restriccions per a l’accés al mercat de treball dels països on emigressin els romanesos.

La dona d’en Dani, que és perruquera, se’n va veure directament afectada. “Al certificat de ciutadania europea de la Clàudia hi posa que durant aquest termini transitori encara no té el dret de treballar”, declara. Però el govern espanyol acaba d’aixecar la moratòria. Des de principis d’aquest any 2009 els romanesos ja poden treballar a tot l’Estat amb llibertat.

“La meva dona ha buscat feina en algunes perruqueries sense èxit. La gent no coneixia bé la situació i li preguntava : però tens o no tens dret a treballar? I ja està”, lamenta aquest paleta de 38 anys. Van buscar ofertes laborals per internet i als diaris, però amb la crisi les coses es van complicar. No trobaven ocupació per a la Clàudia.

Tot i això en Dani va tirar endavant la seva idea d’independitzar – se professionalment. “Crec que no vaig escollir el millor moment per treballar per compte propi”, admet aquest robust romanès que es dedica a les reformes i que abans de fer – se autònom tenia contracte laboral amb una empresa. “Ara és un moment difícil. De moment tinc feina fins que s’acabi l’obra que portem entre mans, però després ja veurem”, precisa. El sector de la construcció és un dels més tocats per la recessió i en Dani ho ha constatat. “A alguns amics meus contractats per constructores importants els han fet fora un cop acabada l’obra”. Ell va fent: alterna les reformes de pisos i cases amb treballs per a una empresa d’urgències de 24 hores, on també fa de paleta. “Tinc por del futur. Com que no tinc reserves, tot depèn de la feina que trobo. Si es para durant un mes, ja no hi ha diners. Quasi tot el que entra, surt”, lamenta.

En Dani va deixar la seva Craiova natal el setembre del 2003 buscant una oportunitat a Catalunya. Va venir sol, directament a Barcelona, i li va costar una mica adaptar – s’hi al principi. “Em vaig sentir molt malament sense la meva família. Vaig tornar a Romania l’octubre del 2004 i vaig pensar que m’hi quedaria per sempre més, però vaig veure que les coses no havien canviat gens allà. Tampoc ara han canviat”, rebla. Així que el 2005 se’n va tornar cap a la Ciutat Comtal i poc després venien la Clàudia i l’Adriani. Ara viuen tots tres en un pis de lloguer al Prat del Llobregat.

A en Dani li agradaria que “la forma de vida d’Espanya es pogués traslladar a Romania. El nivell de vida, el sou, és molt baix a Romania. La meva idea era tornar – hi quan tingués diners estalviats i eines suficients per poder – hi obrir una empresa”, explica.

Tornar a casa

La idea del retorn continua omnipresent en el pensament d’aquest home de complexió forta i grans mans, que, tot i tenir germans aquí, s’enyora dels seus orígens. “El meu fill (13 anys) és l’únic motiu pel qual som aquí. Per ell intentem construir un futur perquè aquests anys a Romania no s’hi podia fer res. Com a molt ens quedarem a Catalunya dos anys més”, sentencia. L’ambaixada romanesa a Espanya també vaticina un flux migratori en sentit invers, ja que ha rebut moltes demandes d’informació per tornar al país d’origen. A més, fa una intensa campanya per atraure població activa emigrada a Europa donat el creixement econòmic que viu actualment Romania, sobretot des del seu accés a la Unió Europea.

Malgrat les ganes que té de ser a casa, en Dani és molt crític amb el seu país i considera que encara s’hi han de millorar moltes coses. “Jo ja no confio en la classe política romanesa, són els mateixos d’abans. Continuen manant els excomunistes, molts com a directors de companyies”. Un dels aspectes sobre els quals es va mostrar més cauta la Unió Europea a l’hora de decidir l’ingrés de Romania va ser precisament el de la corrupció. “No ha canviat res. Les màfies s’han anat sofisticant cada cop més i troben la manera d’amagar les coses. A més, la Securitate continua molt activa”, lamenta en Dani Marcu.